El secretari de Política Sindical de la UGT, Óscar Riu, ha calculat que les hores extres fetes el 2024 haurien permès crear 38.470 llocs de treball a jornada completa. Es tracta d’una de les conclusions de l’informe ‘Jornada laboral sense límits’, elaborat pel sindicat, i concreta que en total a Catalunya es van dur a terme 67,9 milions d’hores més enllà de l’horari estipulat. D’aquesta manera, ha detallat que cada treballador va fer de mitjana 20,5 hores extres i el 42% no es van pagar. Aquesta no retribució va suposar una pèrdua de poder adquisitiu de 168,35 anuals per empleat, ha precisat. Aquest impagament, segons ha xifrat Riu, suposa 140 milions que es van deixar d’ingressar en cotitzacions a la Seguretat Social.
Riu ha apuntat que, en el cas d’haver-se computat aquesta ocupació, la taxa d’atur hagués estat del 7,2%, quan actualment es troba en el 8,1% (segons l’EPA del segon trimestre). El secretari de Política Sindical considera que “es fan hores extres de forma indiscriminada”.
Desconnexió digital
L’anàlisi del sindicat també recull “la impossibilitat de la desconnexió digital”, ha reblat Riu, concretant que “només tres de cada deu convenis col·lectius” regulen aquest dret. Tot i això, ha puntualitzat que ho fan “per no aplicar-lo”, incorporant, per exemple, les situacions productives i organitzatives que la justifiquen. D’altra banda, també ha comentat que pràcticament la meitat de convenis que el contemplen “fan un ‘copy-paste’ cutre” de la normativa publicada.
En aquest sentit, el sindicalista ha explicat que en un qüestionari intern amb els delegats sindicals, “només un 20% han respòs que creuen que es respecta la desconnexió digital”. En canvi, “un 41% diuen que a la seva empresa no existeix cap política” i també ha subratllat “una altra dada preocupant”: nou de cada persones no han rebut cap tipus de formació de la companyia per desconnectar-se digitalment.
Tot plegat, segons Riu, contribueix a la precarització laboral i ha reclamat “la prohibició de les comunicacions fora de l’horari”. Així mateix, la reforma del registre horari i l’aprovació al Congrés de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. El membre d’UGT creu que la normativa actual “és molt tova”, ja que contempla sancions, segons ha indicat, que van dels 626 euros als 6.250. Uns imports que no “són efectius”, ha recalcat i ha qualificat “d’impossible” que Inspecció de Treball pugui “controlar aquests 68 milions d’hores extres”.
Riu ha detallat que Inspecció de Treball els va comunicar que el 2023 va fer unes 4.724 actuacions en l’àmbit del registre horari. D’aquestes, es van formular 1.051 requeriments i es van identificar 2.454 infraccions per un import de 3,5 milions d’euros.
Crítica a Sánchez Llibre
El secretari de Política Sindical de la UGT ha carregat contra el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, per atacar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. “Vol un model de relacions laborals caduc, vol el de les reformes laborals del PP”, ha afirmat i ha recordat que ho va votar quan era diputat d’Unió Democràtica. Riu ha dit que aquell model “va portar a les retallades més salvatges en l’àmbit social” i a unes “dades rècord” d’atur. Per contra, ha apuntat que les modificacions dutes a terme els últims anys han portat creació d’ocupació i augment del consum.
