Els ministres d’Afers Europeus de la UE van tancar la discussió sobre l’oficialitat del català en set minuts i sense adoptar cap decisió durant el Consell d’Afers Generals d’ahir.
Segons van confirmar fonts diplomàtiques a l’ACN, Alemanya, Suècia i Lituània han demanat que “no es vinculés” l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec amb l’ampliació de la UE. A més, consideren que el vincle és una manera “de segrestar” la possible adhesió de Montenegro i altres candidats a la UE.
Els ministres dels tres estats membres ja s’havien mostrat reticents en arribar a la reunió. De fet, Mitkus ja havia dit que vincular l’ampliació a l’oficialitat del català és “inacceptable” i que així ho explicaria durant la reunió.
En arribar a la reunió, l’alemany Gunther Krichbaum també esva oposar clarament al possible bloqueig per part d’Espanya. “Estic en contra d’una bilateralització de la integració europea”, va dir. De fet, ha criticat que alguns estats membres aprofitin l’ampliació de la UE com a moneda de canvi “per intentar obtenir millors condicions”.
En el mateix sentit, la ministra d’Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, va avisar que l’ampliació de la UE i l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec “no haurien de vincular-se”. “L’ampliació és una cosa, i les llengües una altra”, va indicar.
Al respecte, el govern espanyol va assegurar que cap dels estats que havien participat en la discussió del Consell d’Afers Generals sobre l’ús de les llengües a la UE havia “rebutjat” la proposta sobre l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera. “Han manifestat la seva disposició al diàleg”, van dir.
La presidència del Consell de la UE, que ostenta Irlanda, va “encoratjar” Espanya a continuar negociant “políticament i legalment” per aconseguir l’oficialitat del català, segons el ministre d’Afers Europeus irlandès, Thomas Byrne,
