El primer ministre d’Hongria, Viktor Orban, es va desmarcar de nou de la posició de la Unió Europea sobre Ucraïna i va rebutjar signar una declaració que reitera el suport a Kíiv i exigeix a Rússia “voluntat política” per acabar la guerra.
En la cimera del Consell Europeu que es va celebrar ahir a Brussel·les, els líders de la UE, a excepció d’Orbán, van aprovar una declaració en què reafirmen “el suport incondicional” a la independència, sobirania i integritat territorial d’Ucraïna, i en què avalen l’inici de les converses per un acord de pau entre Washington i Kíiv a l’Aràbia Saudita a partir de dilluns vinent.
Tot això sense esmentar, però, els 40.000 milions d’ajuda addicional proposats per l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas.
CENTRALS NUCLEARS
Una de les qüestions introduïdes a la possible agenda de les negociacions és la propietat de les centrals nuclears ucraïneses, després que la Casa Blanca declarés dimecres que Trump li va plantejar a Zelenski que aquestes centrals podrien passar a ser controlades pels EUA com a mesura per evitar que Rússia les pugui atacar o quedar-se amb la seva propietat.
Zelenski va explicar que la qüestió va ser tractada en la conversa però es va limitar a la central nuclear de Zaporiyia, ocupada per Rússia des del començament de la guerra, tot i que va descartar que els EUA es converteixin en propietaris de les centrals ucraïneses, inclosa la de Zaporiyia.
Per la seva banda, el president espanyol, Pedro Sánchez, va rebutjar l’ús del terme “rearmar” utilitzat en el pla de Brussel·les pel de reforçar les capacitats militars de la Unió Europea, i va explicar que els reptes” de seguretat que té el sud d’Europa són “una mica diferents als de l’est”. Per exemple, el control de fronteres, els ciberatacs o la lluita antiterrorista.
Mentre, Ucraïna i Rússia van mantenir els atacs aeris contra les respectives rereguardes.
