La Unió Europea perdria gairebé 50 milions d’habitants en els pròxims 25 anys si no hi hagués immigració, segons dades publicades per Eurostat aquest dijous. La població és ara d’uns 450 milions, i el 2050 passaria a ser d’uns 404 milions, sempre assumint que la migració neta fos zero cada any. La pèrdua poblacional afectaria tots els països menys Irlanda i, pel que fa a Espanya, seria d’uns cinc milions, dels 49 actuals als 43,7. En el supòsit que hi hagués immigració com ara, la població de la UE es mantindria en els 450 milions actuals, així que en cap dels escenaris que planteja Eurostat la població puja. D’altra banda, l’esperança de vida de les dones espanyoles pujarà fins als 89,5 anys el 2050, la xifra més alta del club comunitari.
Segons la projecció en un escenari amb immigració, els 450 milions d’habitants actuals es veuran incrementats lleugerament fins als 453 milions l’any 2030, però a partir de llavors, una lenta davallada acabarà deixant la població dels 27 al nivell actual. S’espera que Malta sigui el país amb un augment percentual més alt (31,9%), seguit de Luxemburg (27,4%), Irlanda (14%) i Suècia (10,6%). Espanya és el sisè estat comunitari amb un augment previst més alt, ja que passarà dels 49 milions actuals als 52,4 milions (6,9%) d’aquí a 25 anys. A l’altra banda de la balança, alguns països de l’est hauran d’afrontar caigudes destacades, com ara Letònia (-22%), Croàcia (-12%), Romania (-12%) o Bulgària (-12%).
Per contra, en un escenari hipotètic amb un equilibri entre les emigracions i immigracions –és a dir, sense pujades o baixades derivades de les sortides i arribades–, Irlanda seria l’únic país comunitari que, amb tot, experimentaria un augment poblacional (3,2%). La resta, caurien entre un 2%, com Luxemburg o França, fins a més d’un 15%, que seria el cas de Bulgària, Itàlia, Lituània i Letònia. La població espanyola aniria dels 49 milions actuals als 43,7 milions (-10,9%).
Les dones arribaran gairebé a 90 anys i, els homes, a 85
D’altra banda, l’Estat espanyol és capdavanter en esperança de vida de les dones en néixer, amb 86,8 anys de mitjana, i ho seguirà sent segons Eurostat en 25 anys. Les nenes que neixin el 2050 viuran 89,5 anys, més que a cap altre país de la UE –França serà el segon país (88,9 anys), seguit d’Itàlia i Malta (88,5).
Pel que fa als homes, els espanyols estan també actualment a la banda alta (81,4 anys), només superats lleugerament per Suècia, Luxemburg, Malta i Itàlia, que no arriben als 82 anys. L’any 2050, els bebès de sexe masculí que neixin viuran 84,7 anys, només superats també lleugerament per luxemburguesos, maltesos i suecs.
Pel que fa a la taxa de fecunditat, Espanya està a la cua (1,12 fills per dona), juntament amb Malta (1,07), cosa que continuarà el 2050, per bé que amb un petit augment (1,22 fills per dona en el cas de les espanyoles, i 1,17 en les malteses).
