Els estats membres de la Unió Europea van donar el vistiplau ahir al reglament sobre retorns que contempla la creació de centres de deportació fora de la UE per a migrants amb ordres d’expulsió, a l’estil del sistema impulsat pel govern d’Itàlia de Giorgia Meloni a Albània. Concretament, la normativa permetrà que els estats tanquin acords amb tercers països per tal d’establir aquests centres sota la condició que el país extracomunitari “respecti les normes internacionals sobre drets humans i els principis del dret internacional, inclòs el principi de no devolució”.
El ministre de l’Interior del govern espanyol, Fernando Grande–Marlaska, va avançar que Espanya votaria en contra de la normativa argumentant que genera “molts dubtes” en matèria de dret humà internacional. “Hi ha moltes coses sobre les quals es pot negociar i arribar a acords, però en qüestions de valors, això crec que és una línia vermella per a nosaltres”, va afegir el ministre de l’Interior espanyol.
Per contra, el ministre d’Immigració de Dinamarca, Rasmus Stoklund, que va liderar les negociacions sobre el reglament de retorns, va aplaudir l’acord entre els socis europeus i va afirmar que les mesures que recull la nova normativa permetran “contribuir” a frenar les arribades de migrants a la UE. “Tres de cada quatre migrants irregulars a qui la UE ha emès una decisió de retorn continuen quedant-se aquí en lloc de tornar al seu país”, va remarcar.
El reglament també estableix “mesures especials” per a les persones que constitueixen “un risc per a la seguretat”. En aquests casos, podran rebre una prohibició d’entrada que superi el màxim habitual de deu anys, o fins i tot una prohibició d’entrada indefinida. A més, es constitueix una ordre europea de retorn, que ‘facilitarà’ que tots els països puguin conèixer els casos de deportats de cada país.
