La població del barri jueu (call) de la ciutat de Lleida, conegut com la Cuirassa, va experimentar grans canvis en l’alimentació després del pogrom o revolta antisemita de l’agost de 1391.
La fam va portar al consum d’espècies no ‘kosher’, prohibides per les normes ortodoxes, com ara gats, gossos i èquids, per assegurar-se la supervivència.
Així ho va poder constatar un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL), en col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) i la Secció d’arqueologia de l’Ajuntament de Lleida. Els resultats, que coincideixen amb el context definit per les fonts històriques sobre un important període de declivi després de l’atac, van ser publicats a la revista International Journal of Osteoarchaeology.
La recerca, encapçalada per la investigadora Ariadna Nieto Espinet, va analitzar les pràctiques alimentàries de la comunitat sefardita de la Lleida medieval entre la segona meitat del segle XII i finals del segle XV.
L’anàlisi detallada de les restes també va permetre documentar les marques de carnisseria en els ossos que suggereixen que l’esquarterament de les carcasses dels animals seguia les lleis del Kashrut, tal com la Torà descriu que s’ha d’aplicar a tots els sacrificis d’animals.
Això va permetre identificar al call jueu de Lleida la pràctica de ‘porging’, que és el procés de purgar la carn per fer-la kosher, eliminant el nervi ciàtic i qualsevol rastre de sang, d’acord amb les normes dietètiques religioses. “Això suggereix que a la Cuirassa hi havia carnissers jueus altament especialitzats, un indicador de la importància i la prosperitat que tindria el barri durant època medieval”, destacaven les investigadores.
Les primeres restes d’espècies no kosher apareixen just després dels atacs, amb marques de tall fins i tot amb marques de mossegades d’humans. El consum d’animals amb imperfeccions i malalties seria coherent amb un context de crisi i persecució de les comunitats jueves de Cuirassa”, destacava la investigadora de la UdL.
”L’estudi de les deixalles alimentàries trobades durant l’excavació de diferents espais del call jueu de Lleida ha permès caracteritzar, per primera vegada, els canvis en la dieta de les comunitats jueves des de la seva arribada i establiment a la ciutat i entendre les societats del passat”, destacava Nieto.
