La temperatura de Lleida s’assemblarà a la de Sevilla d’aquí 26 anys (exceptuant, això sí, els tres mesos de l’any que fa més fred). Així ho va explicar a aquest diari el meteoròleg de TV3, Francesc Mauri, que va afegir també que els registres de Barcelona seran similars als de Màlaga amb aquest mateix període de temps.
Mauri sosté que els pronòstics climàtics, que tenen una certesa “elevada”, així ho assenyalen i fa notar que el que cal davant d’aquest escenari és que tothom entengui que el “nostre escenari vital” canviarà en pocs anys. El meteoròleg explica que, a diferència del que puguin pensar molts, Lleida no ha estat sempre com la coneixem ara. Es remet per afirmar-ho a la primera part del segle XIX, quan encara no havia arribat el reg del Canal d’Urgell, per recordar que llavors Lleida “era com els Monegros”. De fet, abans de la construcció del regadiu a la zona del Pla d’Urgell se la coneixia amb el sobrenom “del clot del dimoni”.
D’entrada explica que la temperatura a l’estiu podria ser de 35 a 40 graus, similar a la que té Sevilla. Admet que estius com el passat, quan el termòmetre es va elevar molts dies fins als 40 graus, segurament no s’assoliran cada any a curt termini però sí que fa notar que a Lleida les temperatures podrien saltar uns cinc graus amb l’horitzó del 2050. I és que fa notar que la temperatura normal per Lleida els mesos d’estiu bascula entre els 30 i els 35 graus amb dies en els que es poden assolir puntes dels 41 als 44 graus. Mauri reconeix que l’estiu passat ja va ser “excepcional” pel que fa a calor per factors com el Niño o l’erupció del volcà Hunga Tonga i per això vaticina que a curt termini segurament hi haurà estius “més suaus”. Però l’escenari de futur seria diferent amb aquestes previsions a la mà. Aquesta similitud de temperatures entre Lleida i Sevilla d’aquí a 26 anys seria vàlida per nou mesos de l’any i en quedarien exclosos els tres mesos d’hivern, on els territoris de la Vall de l’Ebre estan afectats per la boira. Mauri insisteix en què es tracta d’un pronòstic climàtic i no a curt termini.D’altra banda explica que amb aquests escenari al davant caldria fer molts canvis pel que fa al regadiu i a les varietats que es planten, a més d’apostar per “l’agrovoltaica”. I és que apunta que es necessitarà ombra perquè hi hagi menys evaporació i que caldrà aprofitar les infraestructures agràries per instal·lar plaques solars, apostar per l’autoconsum i d’aquesta manera contribuir també a democratitzar la generació d’energia. Conclou que d’aquesta manera també s’evitarà estar pendent “del jou” de la cotització del Brendt i de la realitat geopolítica que hi hagi a 10.000 quilòmetres d’aquí.
