L’ús de les llengües cooficials al Congrés ha tingut una rebuda antitètica per part de la premsa de Madrid. Per a El País, el català, l’euskera i el gallec han arribat a la Cambra baixa “con normalidad”. Per al diari que dirigeix Pepa Bueno, l’aprovació de la llei que consagra el plurilingüisme parlamentari “es un factor de unión entre los ciudadanos y un avance en la igualdad de sus derechos como hablantes”. Per contra, el diari ABC diu que amb aquesta llei “se sacrifican siglos de parlamentarismo que han hecho de la lengua castellana el instrumento vehicular de entendimiento entre todos los españoles”. L’editorial del rotatiu conservador veu el fet com “una gran dramaturgia de babel” i un “dislate procesal” que provocarà que “muchos españoles se verán privados de poder escuchar a sus representantes sin mediadores”. L’ABC amolla que “establecer vínculos telúricos entre las palabras y los territorios (…) es una temeridad intolerable”. Les dues interpretacions situades als antípodes retraten les dues Espanyes: nació de nacions o bé estat monolític. (PD: Disculpin la manca de traducció. Se m’ha espatllat el pinganillo).
Sessió: No iniciada
