La Tele–UCI, una iniciativa impulsada pel Servei Territorial de Medicina Intensiva de Lleida i la Direcció Assistencial de l’Hospital del Pallars, fa un any que està en funcionament i en aquest temps ha evitat el trasllat d’un 14% de pacients crítics o semicrítics, gràcies a la vídeo–valoració assistida i el seguiment amb monitors remots dels metges especialistes en medicina intensiva.
El pla connecta tecnològicament els professionals sanitaris de l’UCI de l’Arnau amb els de l’Hospital del Pallars. Això permet la valoració a distància dels pacients crítics o semicrítics atesos a Urgències o a la planta d’hospitalització. Aquesta connexió ha derivat en una presa de decisions “més ràpida, consensuada i ajustada” a la situació real del pacient. Això permet que es derivi a l’UCI de l’Arnau o del Santa Maria o, d’altra banda, evitar trasllats ‘innecessaris’ dels pacients.
La tecnologia ha estat instal·lada per la companyia biotecnològica catalana Better Care, i per Teladoc Health, proveïdora de tecnologia de salut digital amb càmeres robòtiques d’alta resolució, en col·laboració amb els equips informàtics dels hospitals. El sistema permet una comunicació audiovisual en temps real entre professionals, amb el pacient.
El director clínic territorial de Pacients Clínics de Lleida, Jesús Caballero, ha afirmat que la Tele–UCI “reforça el suport als professionals” dels hospitals comarcals i “aporta més seguretat als pacients”. A més, aquesta gestió “optimitza” els recursos del sistema sanitari. El projectes és coliderat per Eduard Sanjurjo, director assistencial del Pallars, i Montse Vallverdú, cap de la Secció d’activitat extra UCI de l’Hospital Arnau.
El projecte es vol portar també a la Seu i a Vielha
Després d’aquest primer any de projecte de Tele–UCI, l’objectiu és consolidar-lo per poder-lo ampliar a altres hospitals del territori, com l’Hospital de Vielha o la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell. Si s’acabés implantant als hospitals de l’Alt Urgell i la Val d’Aran s’aconseguiria reforçar la xarxa territorial de cures crítiques i semicrítiques, segons van explicar els responsables d’aquest projecte sanitari.
El diagnòstic ràpid de càncer s’amplia a 11 tipus de tumors
El Programa de diagnòstic ràpid de càncer (DRC) s’amplia de cinc a 11 localitzacions tumorals i es desplega de forma contínua al territori. L’ampliació permetrà donar resposta a una major varietat de sospites clíniques, “reforça l’equitat territorial”, i s’haurà iniciat a totes les regions sanitàries abans d’acabar l’any.
El DRC es va activar el 2005 per als casos de sospita de càncer colorectal, de mama i de pulmó. Amb la nova normativa s’inclouen sis noves localitzacions: ronyó, ovari, gastroesofàgic, pàncrees, cos i coll d’úter, i pell/melanoma.
L’ampliació del DRC ha estat liderada per CatSalut i pel Pla Director d’Oncologia de Salut, amb la creació d’un grup de treball format per professionals de l’atenció primària, comunitària i hospitalària d’arreu de Catalunya. El grup ha consensuat els signes i símptomes de sospita per a cadascuna de les 11 localitzacions tumorals. El ‘nou’ Programa estableix criteris homogenis, un formulari de derivació únic, un model estandarditzat al SISCAT i una sectorització territorial “que ordena els fluxos” de pacients.
