“Els Mossos d’Esquadra hem fet un pas de gegant amb la incorporació de set nous equips tecnològics per la Unitat de Balística i Traces Instrumentals (UCBTI) que suposen un gran benefici per la investigació criminal a Catalunya”. D’aquesta manera tan clara explica l’inspector Xavier Sellart, cap de la citada unitat i natural de Bellvís, el que ha suposat pel cos de la policia catalana els nous equips per a l’elaboració d’estudis forenses, en les quals “ens hem renovat. A més, la Intel·ligència Artificial (IA) ho canvia tot i ens permet convertir-nos en un referent estatal i internacional en aquest àmbit”.
Cal indicar que la modernització de la Policia Científica s’emmarca en la línia estratègica 2024-2030 establerta per la Unió Europea en matèria de ciències forenses que, precisament, apunta també a la introducció de la intel·ligència artificial i la digitalització dels processos.
“Ara podem fer tots els estudis científics amb una gran qualitat i molta precisió”, indica Sellart. Alhora, remarca que també es treballa en el marc de dues xarxes: la Xarxa Europea d’Instituts de Ciències Forenses (ENFSI) i la Xarxa Estatal, en la qual hi ha fins a sis agències oficials.
Pel que fa als equips, valorats en més d’un milió d’euros, aquests han revolucionat la investigació criminal a Catalunya, ja que permeten millorar l’eficiència dels estudis forenses i la resolució de les investigacions, optimitzant la feina al lloc dels fets, reduir el temps de resposta i, per tant, disposar d’informació i concloent ja des del primer moment, augmentant d’aquesta manera l’eficàcia, minimitzar els possibles errors i fer un salt en qualitat, fiabilitat i rapidesa en els citats estudis.
ELS NOUS EQUIPS
Del primer que s’ha de parlar és de l’Evofinder, “la joia de la corona”, un sistema automàtic d’identificació balística. Es tracta d’un equip de laboratori que incorpora un escàner d’altes prestacions que permet detectar les micromarques dels balístics i amb una alta precisió, combinat amb un software que estableix models de marques en l’àmbit computacions i permet contrastar-los de forma molt ràpida i eficient amb altres elements ja estudiats. “D’aquesta manera, podem buscar si dos projectils han sortit d’una mateixa arma. Fins ara ho fèiem amb un microscopi i havíem de comparar, raó per la qual es feia més difícil buscar altres elements similars. Ara, amb les cerques automàtiques ho tenim al moment i sempre està verificat per un expert. Això canvia tot el paradigma, ja que també permet comparar amb altres agències estatals o policials”, argumenta.
D’altra banda, està l’iForensLIBS, un equip de laboratori químic format per un espectròmetre d’emissió atòmica basat en la tecnologia LIBS (Laser Induced Breakdown Spectroscopy). En aquest sentit, el làser rastreja de manera sistemàtica i minuciosa la zona objecte d’estudi (pell, roba, ossos humans, etcètera), la qual cosa permet detectar i quantificar elements químics que conté la mostra i, per tant, “saber de manera molt aproximada la distància des de la qual s’ha produït el tret. En altres paraules, permet fer estudis amb el que diu l’autor dels fets. També s’ha de remarcar que ajuda a determinar si una ferida molt antiga es va cometre amb una arma metàl·lica, com pot ser un ganivet”, apunta.
A més, els Mossos també disposen d’un microscopi electrònic de rastreig SEM (Scanning Electron Microscope). En altres coses, permet identificar les fusions de partícules químiques de metalls. Aquesta prestació, en el camp dels estudis forenses de balística, identifica amb una precisió molt elevada els residus de tret de munició, fins i tot en els casos de munició no tòxica (la que no conté metalls pesants com per exemple el plom, el bari o l’antimoni). Així mateix, proporciona imatges d’alta resolució de les partícules, cosa que permet visualitzar amb nitidesa la seva morfologia i naturalesa. “Interactua amb la mostra i diu quins components té, podent verificar els elements que procedeixen d’un tret. És tal la seva potència que ha d’estar en una planta baixa i sobre una llosa de formigó, ja que qualsevol mínima vibració l’afecta”, argumenta Sellart. Per aquest motiu, “necessitem experts, perquè són eines complexes”, afegeix.
Un altre equip clau és una càmera d’alta velocitat. Cal tenir en compte que una càmera convencional realitzar 30 captures cada segons i 60 captures per segon per a continguts d’alta resolució. Aquesta permet capturar fins a 1.000.000 d’imatges per segons. D’aquesta manera, s’estudia amb precisió les detonacions balístiques. A vegades és imprescindible visualitzar els processos tal com es produeixen, cosa totalment impossible sense la possibilitat d’alentir l’acció fins a fer-la perceptible”.
També hi ha un escàner 3D que permet la captació d’escenaris en aquest format amb alta resolució i amb unes excel·lents prestacions d’edició informàtica. Un cop capturat l’escenari amb l’escàner i editat amb el software corresponent, l’analista és capaç de retornar virtualment en un futur a l’escenari del crim tantes vegades com sigui necessari, duent a terme amidaments d’alta precisió i generant perspectives subjectives i aproximacions a demanada. Aquesta aproximació virtual permet reavaluar la feina de camp feta ‘in situ’ i interactuar amb l’escena del crim davant de noves informacions que hagin anat sorgint en el decurs de la investigació. “Cal tenir en compte que una imatge val més que mil paraules i davant d’un jurat popular podem ubicar-lo al lloc on estava la víctima o dir si era un homicidi o un assassinat, alhora que podem indicar quina era la trajectòria i plasmar el que va passar. A més, s’ha de dir que a l’aire lliure o en un pis de lloguer l’escenari pot ser canviar i amb aquest escàner ho evitem”, remarca Sellart.
També hi ha el ToolScan, un escàner d’alta resolució en 3D que fa possible establir automàticament patrons de les lesions i crear bases de dades d’elements lesionats, a més de cercar-los i interrelacionar-los. Igualment permet vincular ‘modus operandi’ de robatoris amb força per les lesions que deixen les eines que utilitzen els lladres per obrin les portes dels domicilis. Finalment, hi ha el TrasoScan, un escàner 2D que permet un estudi de petjades i roderes de vehicles de forma molt minuciosa, sobretot en “elements molts singulars”.
UN BENEFICI PER TOTS
Per tot això, el cap de la UCBTI comenta que “el que fa anys veiem a la sèrie CSI ara ja és una realitat, perquè aquests equipaments es van crear fa uns 10 anys i ara han arribat al mercat amb molta fiabilitat”, comenta Sellart. I és que, “la tecnologia ens ajuda a millorar la qualitat, la precisió i el rigor. Podem anar sobre segur i ser molt més rigorosos, ja que ens juguem enviar o no algú a la presó”, indica. Alhora, també insisteix que “podem estar a la primera línia de la investigació, perquè a més tots els estudis que fem estan acreditats correctament”.
En aquesta línia, també argumenta que “aquests nous equipaments suposen un benefici molt important per tot el cos dels Mossos. Els nostres clients són investigadors, jutges i fiscals, i Ponent és una de les zones que més coses demana, a més del Pirineu i Aran, ja que hi ha agents d’investigació són molt bons i tenen una gran experiència. De fet, amb el pas dels anys han aconseguit ser reconeguts per la feina que desenvolupen i els casos que han resolt”.
Finalment, Sellart també argumenta que “els estudis relacionats amb ADN, genètica, inspeccions oculars, etcètera, estan avançant molt. A més, la Intel·ligència Artificial ens fa canviar la nostra manera de treballar i suposa un gran benefici, i sempre respectant els límits de la protecció de dades i la legislació vigent. En definitiva, la tecnologia avança més del que a vegades podem assumir”, conclou el cap de la Unitat de Balística i Traces Instrumentals (UCBTI) dels Mossos d’Esquadra.
