L’Ajuntament de Lleida ha presentat les Ordenances Fiscals (OF) que han d’entrar en vigor l’1 de gener de 2026. L’estrella continua sent, per segon any consecutiu, la Taxa d’Escombraries (TE), amb un increment del 26%. Seria molt bo saber, quan es liquidi el pressupost d’aquest any, la quantitat d’impagats que hi ha hagut, és a dir, la diferència entre el pressupostat i l’efectivament recaptat. L’Ajuntament es va equivocar en el model escollit per aplicar la nova taxa, podia copiar el model de Barcelona i altres ajuntaments, molt més just i equitatiu, però el nostre Consistori sembla que es vol semblar al BBVA i es mostra obsessiu amb l’actual metodologia.
Hem assenyalat que la TE s’incrementa un 26% de mitjana però hi ha canvis en el nombre de grups que classifiquen els habitatges per metre quadrat de superfície construïda, per aquest any, 2026, hi havia tres grups, habitatges de menys de 100 metres quadrats, entre 100 i 170 i més de 170, ara el primer grup s’amplia fins els 110 metres quadrats, el segon va de 110 a 170, el tercer de 170 a 350 i el quart més de 350. Ara bé la tarifa variable, la que s’aplica a cada grup ha sofert uns augments descomunals, com que no podem posar tot el quadre només direm que la tarifa variable més barata, la que s’aplica als habitatges de menys de 110 metres quadrats, augmenta un 166%. Llavors, com és que amb un increment tan fort de les tarifes variables la quota íntegra només puja un 26%? Doncs, perquè la tarifa fixa passa de 81,05€ a 83,28€, un increment del 2,75%. Exemple, un habitatge de 100 metres quadrats aquest any ha pagat 95,35€ i l’any que ve pagarà 120,12€, un 26% més.
Per rebaixar la fiscalitat els grups opositors plantegen una reducció del tipus impositiu de l’IBI d’urbana i com que aquest impost és el que realment finança les despeses l’equip de govern contesta que una baixa del tipus impositiu, encara que petita, suposen molts diners. És veritat, però si els i les lleidatanes pateixen per pagar la TE també l’Ajuntament s’hauria de sacrificar i optar per una canvi en la política de despeses corrents que permetés reduir tarifes i tipus impositius. En tot cas, una recomanació, que no sigui universal la reducció de l’IBI, si la reducció és per tothom la mateixa, en valors absoluts, els mes afavorits seran els col·lectius amb rendes més altes, s’hauria d’aplicar la reducció en forma desigual, a través d’algun paràmetre, valor cadastral, tipologia constructiva, qualitat de la construcció, etc. discriminar i més bon habitatge menys reducció, més mal habitatge més alta reducció. Pel que fa a impostos, baixa el coeficient a aplicar a l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, del 2 baixa a l’1,95, un 2,5% de reducció. S’hauria de netejar el padró d’aquest impost ja que hi ha una gran diferència entre el pressupostat i el recaptat, això és perquè hi ha molts vehicles que ja no estan en actiu i encara figuren en el padró, s’haurien de donar de baixa. La resta d’impostos no es toquen i les altres taxes i preus públics tindran un increment igual a l’augment de l’IPC.
I per acabar insistim en una bonificació que la llei permet i que aniria molt bé per augmentar la recaptació. La norma estableix que els rebuts domiciliats tinguin una bonificació de fins el 5%, el nostre Ajuntament no l’aplica i amb una bonificació del 2 o 2,5% la quantitat de nova recaptació segurament superaria l’import de la bonificació. El llistat de morosos baixaria radicalment.
