La superfície visada d’habitatge a Barcelona ha caigut un 15,6% el 2019, el primer any sencer amb la mesura que obliga a destinar el 30% de l’obra nova a habitatge assequible plenament en vigor. L’entrada en vigor de la normativa ha provocat un desplaçament de la inversió, que s’ha concentrat en les oficines i els edificis d’ús industrial. De fet, la superfície visada d’ús terciari ha crescut un 217,8% el 2019, fins a 347.450 metres quadrats. A Catalunya, l’increment de la superfície visada ha desaccelerat fins a un 4,8%, conseqüència de la caiguda de projectes a l’àrea metropolitana, segons ha explicat la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig. L’increment ha estat impulsat per l’obra nova mentre que la rehabilitació ha caigut un 7%.
A Barcelona, la rehabilitació ha caigut un 35% el 2019. El descens total de la superfície visada contrasta amb l’increment del 3,3% del nombre de projectes i del 12% del nombre d’habitatges. És a dir, els immobles de la ciutat són cada vegada més petits.
“Creiem que la mesura del 30% ha paralitzat la construcció”, ha assegurat la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, en l’acte de presentació dels resultats de l’activitat de construcció i rehabilitació de 2019 a Catalunya.
L’organisme ha tramitat 110 expedients el 2019, dels quals se n’han visat 33. La resta estan en tramitació des de setembre i octubre de l’any passat. “En llicències hem caigut. La normativa va sorprendre el sector de cop, i com una part del sector l’ha portada al tribunal, creiem que s’està esperant”, ha afegit.
Les “inseguretats” provocades per la mesura del 30% han comportat un desplaçament de la inversió cap al sector terciari. La superfície en oficines i naus industrials a Barcelona ha crescut un 217,8% durant l’últim any, fins a representar el 49% de la superfície visada a la ciutat. El 2018, aquest sector representava el 21% de la superfície construïda.
Impulsada per aquests projectes d’oficines i usos industrials, la superfície global visada a Barcelona ha augmentat un 33%. En concret, destaquen una nau industrial de més de 95.000 metres quadrats a la Zona Franca i sis grans projectes al districte del 22@, amb una superfície total de 117.304 metres quadrats.
L’aposta pels projectes d’ús terciari no és exclusiva a la capital catalana. A la demarcació de Barcelona han augmentat un 194% i a Catalunya, un 13,7%. En canvi, la superfície d’habitatge al territori ha quedat en una “situació d’estancament”, amb un increment del 0,7%.
Per la seva banda, el nombre d’habitatges visats ha crescut un 8,6%, fins a 15.853 habitatges, una xifra “molt inferior” a la demanda. De fet, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya recomana construir 26.300 habitatges, anualment entre 2020 i 2024, per cobrir les necessitats existents en aquest sector.
En total, l’augment de la superfície visada a Catalunya s’ha situat “en mínims” fins a arribar a 4,7 milions de metres quadrats. El creixement del 4,8% és notablement inferior al del 2018, d’un 15%, i marca la “desacceleració” del sector.
La rehabilitació de la superfície visada ha continuat “amb la tendència decebedora de decreixement” registrada el 2019 i ha caigut un 7%. En aquest àmbit, el col·legi ha criticat la “manca de cultura rehabilitadora i l’aposta decidida de l’Administració” per dur a terme polítiques de renovació urbana.
En canvi, la superfície d’obra nova ha crescut un 73% en habitatge i un 27% pel que fa a l’ús terciari. L’augment total ha estat del 8,7% i s’ha concentrat en projectes de no habitatge, bàsicament oficines.
Dades al territori
La superfície visada a les comarques centrals ha caigut un 7,5%. La demarcació de Girona també ha estat marcada per un descens del 32% de la superfície visada, sobretot per la manca de projectes grans, que l’any passat van suposar gairebé 300.000 metres quadrats. La superfície visada a les comarques de muntanya, La Cerdanya i el Ripollès, ha crescut mentre que a la resta de comarques ha caigut.
A l’Ebre, les dades s’han vist condicionades per un projecte d’habitatges de més de 10.000 metres quadrats a Tortosa, que ha provocat un increment del 5,8%. A Lleida, el creixement ha estat del 17% a causa de dos grans projectes ubicats a la ciutat de Lleida i Baqueira Beret.
A Tarragona, la superfície visada ha augmentat un 52% a causa dels projectes d’habitatge i un projecte industrial a Valls. Les comarques que més han crescut han estat el Tarragonès i el Baix Camp.
En aquest context, el col·legi col·labora en el desenvolupament del Pacte Nacional de Renovació Urbana per a transformar el parc d’habitatges “edificant amb criteris de salut, benestar i eficiència energètica”. La degana de l’organisme ha valorat la necessitat d’arribar a un “compromís de país” per fer front als canvis en el sector.
