La sonda espacial soviètica Cosmos 482, llançada el març del 1972 per a explorar el planeta Venus, però que mai va abandonar l’òrbita terrestre, va caure ahir a l’oceà Índic, segons va informar l’agència espacial russa, Roscosmos.
La Cosmos 482, el diàmetre del qual era d’aproximadament un metre i la seva massa era inferior a 500 quilos, es va enfonsar en aigües de l’Índic a l’oest de la capital indonèsia, Jakarta, va precisar el comunicat, que destaca que la reentrada controlada de la sonda a l’atmosfera terrestre va tenir lloc segons els càlculs previstos.
“El descens de l’aparell es va controlar mitjançant un sistema automatitzat d’alerta sobre situacions perilloses a l’espai proper a la Terra”, va explicar Roscosmos. Durant els darrers dies la comunitat científica havia especulat àmpliament sobre si l’aparell resistiria la reentrada i sobre el lloc on cauria finalment la nau soviètica. Roscosmos havia assegurat que la probabilitat que es produïssin danys per l’impacte de la sonda contra el nostre planeta, res a veure amb un meteorit, era molt baixa. La sonda té una coberta protectora de titani semiglobular, segons els experts, i està dotada amb paracaigudes de 2,5 metres per ralentir la seva velocitat, encara que dubtaven que encara funcionés després de més de mig segle. Segons Roscosmos, només l’any passat a l’atmosfera terrestre es van endinsar 1.981 objectes espacials d’origen natural i artificial, cinc cada dia, dels quals un de cada set pesa més de 500 quilograms. La sonda Cosmos 482 del programa Venera (Venus), que va ser llançada el 31 de març de 1972 des del cosmòdrom de Baikonur, mai no va aconseguir abandonar l’òrbita baixa terrestre a causa d’uns errors tècnics.
El nom oficial de la sonda era 3V671, però va ser batejada com a Cosmos 482 després del seu fracàs, denominació que se li dóna als artefactes que romanen en òrbites circunterrestres després de la fallida de la missió.
Després del seu llançament, les tres primeres etapes del qual van funcionar normalment, la missió va fracassar per una fallada de la quarta etapa propulsora, que va funcionar durant 125 segons en comptes dels 192 segons previstos. A més dels Venera –14 en total–, la Unió Soviètica va llançar també a Venus les sondes aerostàtiques Vega (1 i 2).
Sessió: No iniciada
