La Sindicatura de Comptes ha detectat pagaments indeguts de prestacions del Departament de Drets Socials que superen almenys els 167,5 milions d’euros en el període 2016-2014. En un informe, l’ens posa de manifest la “manca de seguiment i control eficaços en la gestió de les prestacions”, que ha provocat “l’existència de casos que podrien incórrer en incompatibilitats i un volum elevat de pagaments indeguts”. Alerta que per a una part dels casos ja ha prescrit la possibilitat de tramitar el reintegrament. Les prestacions amb un volum més elevat de despesa del departament estan vinculades a la Renda Garantida i a la Llei de Dependència. Pel que fa a pagaments de la DGAIA, el volum pagat indegudament puja a 4,7 milions entre 2019 i 2022.
L’informe sobre les prestacions econòmiques de dret subjectiu de l’exercici 2022 recull en les seves observacions un pagament indegut d’almenys 167,56 milions d’euros per part del departament entre el 2016 i el 2024, dels quals 7,17 milions es corresponen a expedients prescrits. D’aquests, la Sindicatura ha detectat que 4,7 milions són prestacions de la DGAIA a extutelats que no s’haurien d’haver abonat entre 2019 i 2022.
En general, del volum de les prestacions que va pagar el 2022 el departament, el 43% fan referència a la renda garantida i el 40% a prestacions de la Llei de Dependència.
Pel que fa als casos assenyalats com a pagaments indeguts entre el 2016 i el 2024, constata que el tractament d’aquests representa una càrrega administrativa important i dificulta la gestió ordinària de la prestació, alhora que comporta costos també per a les persones beneficiàries. De fet, aquesta quantitat detectada ara és una estimació perquè hi ha molts expedients encara per revisar, han explicat a l’ACN fonts coneixedores.
L’ens fiscalitzador conclou que no s’ha fomentat una cultura de regularitat i transparència pel que fa a les activitats finançades amb els fons públics, ni un marc que garanteixi els principis ètics i de bon govern d’imparcialitat, integritat i objectivitat en la gestió dels recursos. La Sindicatura posa en relleu “debilitats importants” que afecten negativament l’eficàcia, l’eficiència i l’economia de la gestió del conjunt de prestacions econòmiques.
L’informe remarca que hi ha risc de conflicte d’interès en la gestió i supervisió d’algunes prestacions externalitzades a un conjunt d’entitats col·laboradores sense ànim de lucre, per a l’activitat de les quals no s’ha garantit un marc regularitat i transparència. Assenyala fets que podrien ser perseguibles de forma administrativa i judicial.
El doble de recursos per cobrir les necessitats
La Sindicatura constata que la definició de la població que pot rebre una prestació presenta mancances importants, això deixa fora molta gent. A més, considera que la quantia destinada a les prestacions econòmiques és insuficient i creu que el volum de recursos necessaris s’estima en prop del doble de l’assignat per donar resposta a la pobresa extrema a Catalunya. També critica els temps dilatats en la gestió de les prestacions, la manca de mecanismes de seguiment i control i la inexistència d’un marc de supervisió que garanteixi que es protegeix l’interès general.
En general, l’òrgan fiscalitzador destaca que el mapa de prestacions és excessivament complex, i creu que algunes prestacions podrien fusionar-se sense que això afecti la seva intensitat protectora. L’informe també adverteix que no s’observa una coherència adequada amb les intervencions al territori per part d’entitats locals, que concedeixen prestacions dirigides a donar resposta a situacions d’emergència. També observa una manca d’equitat territorial en l’accés a les prestacions per part de les persones en situació de pobresa, en termes de municipis.
D’altra banda, remarca que la introducció a Catalunya de l’ingrés mínim vital, de competència estatal, no ha suposat una reducció del nombre de titulars de la renda garantida de ciutadania.
La Sindicatura recomana buscar un millor encaix entre els objectius, que considera poc definits, i la planificació de la política pública; adaptar el text normatiu i el mapa de prestacions, excessivament complexos; promoure mecanismes proactius d’identificació de la població objectiu; resoldre les mancances i limitacions que presenten els sistemes d’informació i, per tant, l’entorn de control, i implementar procediments de revisió i control efectius i eficients.
