Segurament el lector ha vist la Seu Vella de mil i una formes: en pel·lícules (en les que el temple ha servit, per exemple, de quarter a “La fiel infanteria” o de paisatge postapocalíptic a “Segon Origen”), en tota mena de records turístics (samarretes, clauers, imants, adhesius, tasses) o en reportatges i notícies sobre els visitants que hi pugen i els panys de muralla que, massa sovint, en baixen.
Lamentablement, també és possible admirar-ne fragments al MNAC o al The Cloisters de Nova York, que exhibeix algunes escultures de la Capella dels Montcada. Però potser ha passat desapercebut a la majoria de lleidatans el fet que existeix una Seu Vella subterrània o, més concretament, una representació del conjunt monumental situada al subsol.
Si algun lector inquiet vol investigar el tema, només ha d’agafar un vol des de Barcelona, fer un viatget de 10.400 quilòmetres i plantar-se a l’estació Lavalle del “subte” (metro) de Buenos Aires. L’estació, per a més dades, correspon a la Línia C i està situada en el cèntric barri de San Nicolás.
Aquesta línia es coneix com el “subte de los españoles” perquè la majoria d’estacions estan decorades amb murals ceràmics pintats que evoquen paisatges de ciutats espanyoles i catalanes. Doncs bé, la parada de Lavalle està dedicada a Catalunya, amb imatges de la Sagrada Família, les muntanyes de Montserrat, la catedral de Tarragona i… la Seu Vella de Lleida!
Al mural ceràmic en qüestió podem apreciar el Turó de la Seu Vella, l’Arc del Pont, l’avinguda de Blondel, el Pont Vell, el riu Segre amb algunes illetes i quatre cases de Cappont. Una representació de la ciutat simpàtica i una mica naïf, que per l’arquitectura sembla més una panoràmica de Balaguer que no pas de Lleida, però que globalment queda ben identificada pel perfil del conjunt monumental del Turó. Cal afegir que l’obra, de 16,30 x 1,8 metres, està basada en esbossos de l’any 1934 de l’historiador Martín Noel i l’enginyer Manuel Escasany, ambdós argentins, materialitzats per la firma sevillana Hijos de Ramos Rejano.
I és que si bé el Turó de la Seu Vella encara no és Patrimoni de la Humanitat, sí que ja és, una mica, patrimoni dels argentins.