La tensa negociació entre Govern, sindicats i patronal per reduir la jornada laboral legal en 2,5 hores setmanals ha arraconat el debat més ambiciós sobre la setmana laboral de quatre dies, gran promesa després d’una pandèmia que va posar en qüestió la manera de treballar fins aquell moment.
El debat parlamentari sobre la reducció de la setmana laboral de 40 a 32 hores el va obrir Más País -la formació d’Íñigo Errejón ara integrada a Sumar-, que va condicionar el suport als pressupostos del 2021 a la posada en marxa d’un programa pilot que el Govern es va comprometre a finançar amb 50 milions d’euros.
La dotació econòmica per implementar-lo es va endarrerir als pressupostos del 2022 per un import molt inferior (10 milions), la seva posada en marxa no va arribar fins al 2023 i encara no s’ha resolt la convocatòria a la qual es van presentar 41 pimes industrials.
L’objectiu del programa, que acumula mesos de retard, és impulsar la millora de la productivitat a petites i mitjanes empreses privades que desenvolupin una activitat industrial a través d’ajudes de fins a 200.000 euros a canvi de reduir durant un mínim de 24 mesos un 10 % de la jornada laboral sense baixar salaris.
Les 32 hores són, en qualsevol cas, una reivindicació sindical a mitjà termini en un context europeu en què no s’ha avançat legalment cap a aquest objectiu, més enllà de projectes pilot a països com el Regne Unit.
Bèlgica va reconèixer la setmana laboral de quatre dies en la seva última reforma laboral del 2022, cosa que dóna la possibilitat de concentrar la feina en menys dies però sense reduir les 38 setmanals establertes legalment.
Entre les empreses que ja han implantat a Espanya la setmana de quatre dies hi ha Software DELSOL i Grupo Deluxe.
