La sal que avui menyspreem, que no li arribem a donar valor, tant culinari com econòmic (pel seu baix preu al mercat), i que moltes vegades és la causa de diferents problemes de salut, a l’antiguitat va arribar a marcar la història en diferents ocasions, desenvolupant les economies, essent objecte d’impostos, monopolis i guerres, esdevenint un tipus de moneda de pagament.
Algunes paraules en l’etimologia proporcionen exemples evidents de la importància vital que va tenir la sal a l’antiguitat. Saben, per exemple, que el terme castellà de salari és derivat del llatí salarium, que prové de sal i té origen en la quantitat d’aquest mineral que es donava a un treballador, especialment als legionaris romans per poder conservar els seus aliments; el salarium argentum.
La sal va arribar a ser tan important que fins i tot alguns governs d’Europa la van convertir en monopoli estatal. També amb ella cobraven impostos. A França, al segle XIX, es va donar un exemple eloqüent de l’aplicació d’impost al consum i de comercialització de la sal amb la gabelle, que en tractar-se d’un aliment de primera necessitat aquest impost era molt impopular. Una de les mesures que es van prendre durant la Revolució Francesa va ser abolir-ho.
Se sap que els maias, a Amèrica, l’empraven com a moneda. Durant la conquesta americana, els llocs de producció de sal es van convertir en un dels objectius primordials a dominar. L’activitat pesquera va fer que la demanda de sal anés en augment a Amèrica i amb això que hagués de ser necessari buscar nous mercats per a l’ampliació del comerç del peix a salaó. La Xina va ser una de les primeres cultures en què està documentat l’ús i l’extracció de la sal des del segle XXVII aC. A Europa, durant l’Imperi romà, es van establir diferents rutes específiques per facilitar-ne el comerç entre diverses regions. A Roma, per exemple, hi havia una ruta destinada al seu transport coneguda com a Via Salària. Alemanya tenia l’Alta Salzstrasse, i França, la Route du Sel.
Actualment, que tant es posa en dubte la seva ingesta, molta gent es pregunta, és bo el consum de sal a la dieta alimentària? Sí. És bo i necessari. Però, amb molt de compte, més quan es tracta de prendre-la la gent gran. El 1994 el Committee on Medical Aspects of Food and Nutrition Policy (Comitè per a la Vigilància d’Aspectes Nutricionals dels Aliments) recomanava el consum de sal a l’alimentació en sis grams per persona al dia.
Tot i això, els estudiosos de la temàtica diuen que la sal és, possiblement, l’ingredient més antic portat a la boca per l’ésser humà. Per alguna cosa deu ser!
