La Rifa de Reis celebrada ahir va tornar a passar de llarg les comarques lleidatanes, on no va es va vendre cap dels tres premis importants. D’aquesta manera, la demarcació no ha estat gens afortunada en les dates nadalenques d’enguany, ja que gairebé no ha rebut compensació econòmica en els tres sortejos més significatius, la Rifa de Nadal, la Grossa de Cap d’Any i la de Reis d’ahir. En la primera, la que té els premis més grans, només es van repartir 260.000 euros a Sort i 50.000 a Vielha, a més d’altres més petits; en comparació, el 2024 La Pobla de Segur va ser el municipi català més afortunat, amb 10 milions d’euros del tercer premi. Pel que fa a la Grossa de Cap d’Any, tampoc va caure res a les comarques lleidatanes i, finalment, tampoc va ser ahir.
Pel que fa al conjunt de Catalunya, el primer premi de la rifa de Reis va esquitxar onze municipis. El número afortunat va ser el 06703 i va estar molt repartit arreu de l’Estat. A Catalunya es va vendre a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefels, Sabadell i Salou. Aquest primer ha estat molt repartit arreu de l’Estat i entre altres llocs, va repartir sort al País Valencià, el País Basc, Andalusia i l’Aragó.
El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, va ser el 45875 i es va vendre, en part, a Barcelona, concretament a l’administració número 320, que va repartir prop de quatre milions d’euros amb la venda de 50 dècims. A la resta de l’Estat, el segon premi també va caure a Pontevedra, Almeria i Madrid. Finalment, el tercer premi, amb el número 32615, va passar de llarg de Catalunya i va tocar a Burgos i Granada.
En l’edició d’aquest any del sorteig de Reis s’han repartit 770 milions d’euros en premis, els mateixos que l’any passat. Segons el sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), l’Estat pot ingressar fins a 21,45 milions d’euros amb el sorteig del Nen, sempre que no quedi cap dels dos primers premis sense repartir. Aquesta xifra representaria gairebé dos milions més respecte a la rifa de fa un any. La diferència s’explica perquè enguany s’han posat a la venda cinc sèries més. El primer premi, de 200.000 euros bruts, haurà de pagar 32.000 euros en impostos, i el segon, de 75.000, deixarà 7.000 euros a les arques públiques. El tercer, de 25.000 euros, no tributa perquè se situa per sota del llindar dels 40.000 euros.
En aquesta edició de la rifa de Reis, Catalunya va gastar 92,691 milions d’euros, un 0,69% menys que l’any passat, amb una despesa per habitant d’11,41 euros, una de les més baixes de l’Estat, que té una mitjana de 17,60 euros. Per demarcacions, Barcelona ha gastat 65,704 milions d’euros i la despesa per habitant ha estat d’11,02 euros. Lleida se n’ha gastat 9,6 milions, amb una despesa per habitant de 20,9 euros, inflada per les vendes a la Bruixa d’Or de Sort. En el cas de Girona, han estat 8,5 milions i 10,32 euros per habitant. Tarragona és la que ha gastat menys en la rifa, amb 8,7 milions i 10,05 euros per habitant.
