Hi ha moltes classes de besos. Hi ha el bes traïdor com el que Judes va donar a Jesús perquè fos capturat pels legionaris romans. Hi ha el bes eufòric com el que es van donar Greta Zimmer i George Mendonsa per celebrar el final de la Segona Guerra Mundial i que va ser portada de la revista Life. Hi ha el bes polític com el de la “fraternitat socialista” entre Bréznev i Honecher, immortalitzat en un dibuix al mur de Berlín. Hi ha besos d’alliberament gai com el que es van donar Judy Linen i Ellen Daily a Massachusets, el primer estat que va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. L’òscul que ha generat un autèntic daltabaix ha estat el de Rubiales a Jennifer Hermoso pel que ha significat de denúncia del menysteniment de la dona en l’esport. Ara bé, el bes més coronat és el que va donar, de forma “sobtada i no consentida”, una independentista a un policia durant el referèndum de l’1-O i que l’antiavalots ha denunciat ara sis anys després. Els besos sediciosos són d’efecte retardat. La propera mobilització independentista pot fer una crida a besar policies. Els somriures han quedat obsolets. Esmolem ben bé els morros.
Sessió: No iniciada
