La meva mare era presumida i no se’n va sortir mai de que jo ho fos. Mentre vaig ser jove no li va importar però quan vaig passar dels 40 sempre em deia: Arregla’t, filla meva, que a partir dels 50, si no ho fas, no faràs goig. Tenia raó, com sempre. Si Liz Taylor portava un dit de gruix de maquillatge, què no haurem de portar les altres. A partir de certa edat no només et tornes invisible sinó que et pots convertir en un ésser proscrit i abominable. Si ets dona i no t’arregles, la cosa empitjora. Jodie Foster diu que els 50 van ser horribles i que els 60 l’han reconciliat amb ella mateixa. I vet aquí que ha nascut l’antiedatisme, persones famoses defensant la bellesa més enllà dels 50 anys. Fonda, Curtis, Blanchett, Streep, Moore, Sarandon, Thompson, Binoche, i algunes més, reivindiquen la vellesa i deixen enrere l’estigma d’estar guapes a qualsevol preu. Ser una dona gran ja no és una tragèdia. Hi ha una gran hipocresia perquè algunes han fet ús de la cirurgia estètica, però com deia Lola Flores, la brillantor dels ulls no es pot operar. Iris Apfel, reina de la moda i gens guapa, ha mort amb 102 anys brillant fins al final. La revolució de les velles sap que costa tota una vida convertir-se en una persona jove.
Sessió: No iniciada
