Al final ha tingut mes poder per enretirar la publicació del llibre del assassí Breton, la “revolta” de les llibreries negant-se a vendre’l que no la resolució judicial. Diu Anagrama que els casos inspirats en fets reals requereixen d’una doble dosis de responsabilitat i respecte. Carai! Llàstima que ho digui a misses dites, crec que haurà tingut molt a veure la qüestió crematística i l’afectació al seu nom. Es molt interessant l’article de Victoria Rossell on explica perfectament que el dret a la llibertat d’expressió no es absolut i té límits, sobretot si, com en aquest cas, afecta als drets fonamentals de les víctimes. Ho diu la Llei Orgànica 1/1982. Malgrat la revolta i saber estar del gremi de llibreters que han mostrat més sentit comú i sensibilitat, l’assassí ha aconseguit el que volia: tornar a fer mal i amb publicitat gratuïta. I no, no està boig, es un torturador de manual.