El Govern va defensar ahir a Lleida el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) com una solució “innovadora davant d’un sistema de benestar insuficient per a reduir la pobresa”. Així ho va assenyalar el cap de l’Oficina d’aquest projecte, Sergi Raventós, a la presentació del projecte a les entitats dels àmbits econòmic, social i del tercer sector i representants del món local a les comarques de Ponent.
Raventós va explicar que el treball assalariat no evita la pobresa. En aquest sentit, a Catalunya, el 2022, l’11% de la població treballadora es trobava en risc de pobresa i, en aquest sentit, Raventós va apuntar que “malgrat l’esforç dut a terme a través de programes de rendes mínimes, l’actual sistema de protecció social es mostra poc eficaç per evitar la precarietat de les condicions de vida”.
Al seu torn, la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, va subratllar que es tracta d’una eina per a la dinamització i la diversificació de l’activitat econòmica i la promoció de l’arrelament de la població en l’àmbit rural. L’RBU és una assignació monetària atorgada de forma individual, periòdica, universal i incondicional, sense tenir en compte criteris de renda o requisits laborals.
El Pla Pilot preveu que durant els dos anys de durada els participants rebin un pagament mensual de 800 euros per adult i 300 per menor de 18 anys. En total, unes 5.000 persones rebrien la renda bàsica universal, de les quals 2.5000 serien escollides de manera aleatòria entre tots els domicilis de Catalunya i les 2.500 restants correspondrien a la població de dos municipis concrets.
La proposta de finançament de l’RBU preveu el manteniment dels serveis públics de l’estat del benestar, la reforma de l’IRPF (tipus nominal únic del 44%) i impost a les grans fortunes. Tota la població rebria l’RBU, però el 20% amb més renda serien contribuents nets i el 80% amb menys renda es mantindria o hi sortiria guanyant.
