Les àrees policials de la demarcació de Lleida van registrar un total de cent delictes d’odi i discriminació entre els anys 2020 i 2022, segons les dades dels Mossos d’Esquadra.
L’Àrea Policial que aplega el Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell va ser la que en va acumular més, amb 64 casos (el 4,5% del total de Catalunya), dada que la situa com la quarta àrea policial catalana amb més delictes d’aquests tipus. Per darrere hi ha l’Àrea Bàsica Policial de la Segarra-l’Urgell, que en va sumar 17 (l’1,2% de casos de Catalunya).; el Solsonès, amb 10 delictes (0,7%); la Val d`Aran-Alta Ribagorça, amb 3 casos (0,2%); l’Àrea Bàsica Policial de Lleida capital, amb dos casos (0,1%), els mateixos que la Noguera (0,1%), mentre que l’Àrea Policial de l’Alt Urgell en va registra un, i un també la Guàrdia Urbana de Lleida.
L’Àrea Policial del Pallars no en va enregistrar cap. Pel que fa a les dades de Catalunya, més de la meitat dels delictes d’odi denunciats als Mossos d’Esquadra entre el 2020 i el 2022 van ser perpetrats per menors de 35 anys, segons dades obtingudes per l’ACN.
Els joves de fins a 34 anys són els autors d’un 50,1% dels fets. A més, del total de denúncies rebudes per la policia catalana, els menors d’edat consten com a responsables d’un 22,6% dels delictes, amb una especial incidència en els adolescents.
La franja entre els 35 i els 64 anys és la que acumula més fets, un 43,1% del total de 1.433 delictes registrats per Mossos en els tres anys. Uns quatre de cada deu crims per odi i discriminació són per LGTBI-fòbia (40,5%), i un terç per motius ètnics, d’origen o racials (33,1%). Entre les altres raons per incórrer en delictes d’odi es van trobar els d’orientació política (17%), el religiós (2%), el sexisme (1,9%) i la islamofòbia (1,5%). Entre els menors d’edat, els atacs al col·lectiu LGTBI gairebé monopolitzen les infraccions, amb una incidència del 77,7% en aquesta franja d’edat. El racisme és el motiu del 15,6% de les accions, l’orientació política, el 2,4%, i les vexacions a discapacitats psíquics o mentals, l’1,8%.
Les infraccions registrades han anat pujant, de les 382 del 2020, fins les 464 del 2021 i les 587 del 2022. En aquests tres anys, els homes han comès tres de cada quatre crims per discriminació (75,9%), i també són la majoria de les víctimes per aquests fets (63,8%).
Perfil dels delictes
D’altra banda, les dades de Mossos mostren que la via pública és la ubicació més freqüent on es perpetren aquests delictes (40,2%), seguit de l’interior dels habitatges. La policia catalana també divideix les accions entre tipus de fets segons consten al codi penal, i els que s’emmarquen en les accions contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques ocupen el 24,4% dels casos.
El 23,1% són delictes de lesions, mentre que el 20,7% són d’amenaces i un 8,5% són de danys, i el 4,5% de denúncies són per tracte degradant o vexatori. D’altra banda, les dades també reflecteixen que la immensa majoria de crims són presencials (1.298 dels 1.433, un 90,5%). La resta són per internet i/o xarxes socials (135). Barcelona és el municipi on s’han registrat més delictes d’odi en els últims tres anys, amb un 27,4% del total dels casos a Catalunya, i destaquen els districtes de l’Eixample (5,5%), Sant Martí (5%) i Ciutat Vella (4,7%).
De fet, aquests tres districtes són les àrees policials on se n’han registrat més arreu del país, seguit de l’ABP Segrià–Garrigues–Pla d’Urgell (4,5%), l’ABP Osona (4%).
