Quatre lletres. Només quatre: la g, la u, la i, i una altra u, que juntes formen la paraula Guiu i que es pronuncia igual en català que en castellà, però no hi ha manera. Al davanter jovenet del Barça que va donar la victòria al seu equip diumenge li van dir de tot. Literalment. Dels creadors del Sex Fàbregas –no oblidem que són gent amb estudis i que la llengua és el seu instrument de treball– ara arriba Marc Guyu, Güiu, Guiau o Guai. Però clar, és català i per ells és una llengua que no mereix existir. El menyspreu per un idioma que es parla al seu país –que veuen com “una unidad de destino en lo universal”– és la prova més evident que hem de fotre el camp com sigui. Hem de marxar d’un país amb gent tant irrespectuosa amb la cultura. Ens queda el consol que una altra llengua –irreverent i vermella ella–, el símbol de la millor banda de rock de la història, ha escollit estampar-se en les samarretes del club català més gran, i que li donarà ales per enfrontar-se dissabte a l’equip d’aquells que no tenen cap respecte per les llengües que es parlen al seu país i que són uns…, uns… Vaja, ho tinc a la punta de la llengua.