La producció d’aliments a Espanya està pendent de les restriccions al regadiu que hi pugui haver per la manca d’aigua en un context de canvi climàtic que requereix una justa transició hídrica, com destaquen agricultors i experts pel Dia Mundial de l’Alimentació. Sota el lema L’aigua és vida. L’aigua nodreix. No deixar ningú enrere es commemora avui aquest dia en un moment en què la sequera amenaça la producció de cultius a molts països, inclosa Espanya.
Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’agricultura constitueix un 80% de la demanda d’aigua a Espanya, on el regadiu cobreix 3,8 milions d’hectàrees, un 23% de la superfície cultivada, i permet obtenir-ne el 65% la producció vegetal.
El president de la Federació Nacional de Comunitats de Regants (Fenacore), Juan Valero de Palma, explica que “la sequera s’està estenent per tot Espanya i, si no plou en els propers mesos, la propera campanya serà veritablement dramàtica”, ja que “no hi haurà més remei que mantenir les restriccions d’aigua” a molts llocs.
La situació és “molt delicada” a la conca del Guadalquivir, amb un volum d’aigua molt baix als embassaments (actualment al 18,1 % de la seva capacitat) i un “problema estructural que és de difícil solució”, alhora que preocupen les del Ebre (34,2%) i Catalunya (21,3%). El sud i l’est del país són les zones amb més escassetat i més necessitat de regadiu, ja que es fan diverses collites al llarg de l’any.
En aquestes àrees, a més, els cultius tenen alt valor afegit i molts s’exporten, segons Valero de Palma, que defensa que “Espanya és un exemple en la gestió i la modernització dels regadius”, amb un 80% ja modernitzats.
Al 53 % de la superfície regada s’empra reg localitzat, el 15 % és d’aspersió i el 8 % automotriu, mentre que en els darrers temps s’ha reduït el reg per gravetat (menys eficient) a un 24% amb la implementació de plans de modernització.
Inversions previstes
L’ens que agrupa les comunitats de regants a tot l’Estat destaca els fons europeus del pla de recuperació per a l’economia espanyola, que preveuen una partida dedicada a la modernització de regadius i eleven la inversió en aquest terreny a 2.130 milions d’euros fins al 2027.
Tot i que els regants consideren que la dotació podia haver estat més gran, confien en avançar en l’ús sostenible de l’aigua i l’energia. En paral·lel, es procedirà a la digitalització de l’aigua també per al regadiu (amb 200 milions en ajudes), cosa que impulsarà les noves tecnologies i millorarà el mesurament de la humitat del sòl i la utilització de l’aigua i de tots els consums necessaris, segons Valer de Palma.
“L’aigua és essencial per desenvolupar una activitat econòmica que és fonamental per mantenir la població al món rural i, alhora, de manera assenyada, cal treballar també per garantir la flora, la fauna i la protecció de la biodiversitat”, afegeix el representant dels regants de l’Estat.
La protecció ambiental
Sota aquesta premissa, l’expert de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IGME-CSIC) José Luis García Aróstegui va parlar, en una xerrada recent organitzada pel moviment SOS Rural, dels esforços per evitar la contaminació dels aqüífers.
“Les actuals xarxes de control de nitrats no permeten veure si les aigües subterrànies van millor o pitjor per l’impacte de l’agricultura. Necessitem xarxes fiables abans de prendre decisions respecte a la modificació de les pràctiques agràries”, segons explica l’especialista en regadius. Al Camp de Cartagena (Múrcia), per exemple, s’està treballant per eliminar els regadius il·legals, cosa que cal extrapolar a altres conques com les del Gualdaquivir o l’Alt Guadiana, afirma la directora executiva de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua ( FNCA), Julia Martínez, també preocupada per la situació a Doñana i les Taules de Damiel.
Diferents tipus de regs
“No podem posar al mateix sac els regadius històrics i de petits agricultors, que han demostrat la seva sostenibilitat durant segles, amb els il·legals i els de grans propietaris, moltes vegades multinacionals i fons d’inversió dedicats a l’exportació, que són molt intensius i generen més impacte ecològic”, apunta la representant dels regants. Martínez reclama una “transició hídrica justa a Espanya”, per tal d’adaptar-se al canvi climàtic. Destaca que “l’única manera d’adaptar-se a uns recursos decreixents passa per reduir les demandes, especialment l’agrícola”, amb criteris socials per no perjudicar els petits productors i ambientals per millorar l’estat de les masses d’aigua, els ecosistemes i la biodiversitat.
