Des del dia de la conquesta de la copa del món de futbol femení per part de la selecció espanyola que l’actuació del president de federació espanyola de futbol ha provocat molt enrenou. És un exemple clar de prepotència i de masclisme, de creure’s superior als altres pel fet d’ostentar un càrrec important que reparteix diners i contracte persones, alguns dels quals li deuen favors, que ell es cobra.
En la infància aprenem comportaments que solen quedar com hàbits que surten espontàniament quan es donen condicions i no es té temps de controlar-los. Per això és fonamental una bona educació i un bon aprenentatge. Si els nois viuen comportaments masclistes, de poder del més fort, aquests poden sortir durant la seva vida, ocupin el lloc de responsabilitat i treball que sigui.
No és estrany que persones responsables d’organitzacions amb gent sota el seu comandament els tractin de manera autàrquica; els facin patir i els menystinguin si aquests no mostren submissió. Qualsevol crítica la consideren una agressió i reaccionen agressivament. Ataquen al missatger. Tothom és líder. Primer d’un mateix. Saber dominar els nostres instints i dirigir els pensaments i comportaments és essencial; cal educació per aconseguir-ho, assolint així la llibertat i no ser esclau del teu cos i ego. Ocupar llocs de responsabilitat implica exercir un tipus de lideratge. El millor és el lideratge servidor. Estar al servei dels demés ajudant-los al seu desenvolupament i a fer la feina amb qualitat i bon rendiment. Tothom se sent corresponsable i s’implica, obtenint-se millors resultats, potser no immediats, però més duradors.
L’actuació del president de la federació del futbol és una mostra de masclisme integrat en la seva vida, quan deuria tenir un comportament exemplar al ser objecte de mirades de molta gent. La seva actuació posterior no sols no rectificant, sinó contraatacant amb prepotència no ha fet més que empitjorar la situació i encrespar a les persones sensibles, que, gràcies a Déu, cada vegada son més. Ell es va recolzar en les persones de l’assemblea, molts dels quals li deuen favors. Feia pena veure’ls aplaudint les seves paraules prepotents.
Va ser des de fora d’Espanya –la FIFA– que es van prendre decisions exemplars. Aleshores bastants dels que l’aplaudiren es van desdir i l’abandonaren. Quina pena tot plegat! On queda la coherència? Quins mals exemples! Orientar la teva vida a aconseguir poder, prestigi i diner per sobre de tot, trencant principis humans porta a conductes com aquestes. De tot s’aprèn, sobretot de les errades. Espero que actituds com aquestes siguin educatives del que no s’ha de fer, i les persones anem millorant individualment, el que portarà a la millora global de la societat i del món, on hi ha tanta injustícia i sofriment provocats per aquests comportaments. Hi ha gent que voten líders autàrquics prepotents, delegant en ells la seva llibertat, pensant en obtenir beneficis sense esforç personal. Una errada. La llibertat requereix esforç.
