Des que l’any 2014 es va detectar per primera vegada la papallona del boix a la Garrotxa, la seva expansió ha continuat avançant a Catalunya.
El cap de la secció de Sanitat Forestal del Departament d’Agricultura, Jorge Eras, va explicar a l’ACN que es fa un seguiment “molt acurat” de l’expansió i aquest any s’ha pogut veure per primera vegada al Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Baix Ebre. Aquesta espècie invasora ja ha defoliat una tercera part dels boixos del país i ja és present a més de 200 municipis, amb una gran afectació a la Catalunya Central, amb comarques completament perjudicades com Osona o el Berguedà. Al Solsonès, per exemple, per tercer any consecutiu, s’ha aplicat un tractament per preservar una boixeda d’alt valor natural.
El boix és considerat un dels principals arbustos dels boscos catalans i té un paper molt important en l’ecosistema perquè és una espècie nativa que contribueix a la biodiversitat i a l’estabilitat del sòl. El cap de la secció de Sanitat Forestal i Adaptació al Medi del Departament d’Agricultura, Jorge Eras, ha explicat que des de fa anys, està greument amenaçat per la papallona del boix (Cydalima perspectalis), una espècie invasora procedent d’Àsia que s’alimenta exclusivament de les seves fulles i pot arribar a defoliar completament les plantes en molt poc temps. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.
Des de la seva primera detecció a Olot, l’any 2014, l’expansió de la papallona del boix ha sigut “imparable” en direcció oest, ha assenyalat Eras. En tots aquests anys s’ha anat estenent ràpidament i, segons dades del Departament, la papallona del boix ja és present a 208 municipis de 26 comarques. Les comarques amb major extensió i grau d’afectació continuen sent Osona, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Solsonès i Moianès. Es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 180.000 hectàrees, xifra que representa un 33% del total dels boixos. La previsió és que aquesta plaga arribi a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i s’apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses d’aquest arbust.
