A aquestes altures de l’agressió brutal israeliana contra Gaza ja ho podem dir clarament: estem davant d’un nou Holocaust, aquest cop palestí. Només que ara els que es comporten com nazis són els jueus. Ja no es limiten a torturar, empresonar i executar palestins, destruir les seves llars i annexionar-se els seus territoris, ara han passat directament a la fase d’extermini. Homes, dones, infants, gent gran, sanitaris, periodistes, tots ells massacrats en operacions “destinades a eliminar objectius militars”. En certa manera, aquesta conducta brutal és pitjor que la de l’Alemanya nazi: en definitiva, allò era una dictadura i Israel, en teoria, és una democràcia. Aquests dies estic llegint un llibre molt aclaridor: Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina, de l’escriptor Salah Jamal, nascut a Nablús. ‘Nakba’ significa ‘catàstrofe’, terme utilitzat per designar a l’èxode del poble palestí que vivia al Mandat Britànic de Palestina i que el 1948 va perdre les seves cases i mitjans de vida, expulsats pels jueus. El llibre és una lúcida visió de la Palestina moderna a través de petites històries familiars. “La Nakba va suposar, per a la societat palestina, el començament de la dispersió i disgregació (…), la majoria d’aquella gran família es va disseminar, el vuitanta per cent dels seus membres es va convertir en refugiats i pàries”, explica Jamal. Una catàstrofe interminable que es perllonga durant 75 anys.
Sessió: No iniciada
