La contaminació de l’aire ens perjudica sense adonar-nos-en. Tant si vivim en zones rurals com en les urbanes, ens afecta i suposa una amenaça per a la salut pública. Des de l’amoníac de les granges fins al diòxid de nitrogen que emeten els vehicles de motor de combustió, passant per l’omnipresent ozó troposfèric i pel CO2. Moltes evidències científiques demostren que la combinació de canvi climàtic i contaminació atmosfèrica provoca trastorns neurològics, malalties pulmonars, cardiovasculars, càncer, diabetis, obesitat i morts prematures. Malgrat això, les mesures de control sovint resulten simbòliques o insuficients. La implantació de zones de baixes emissions (ZBE) amb projectes de mínima extensió, plens d’excepcions, les converteixen en una farsa que només satisfà interessos privats. A més, la manipulació de la ubicació dels sensors de NO, allunyats dels punts de trànsit real, resulta ser una estafa més. És inacceptable que la Unió Europea fixi límits de 20 μg/m³ per al NO, sota la influència del lobby del petroli, quan l’OMS recomana un màxim de 10 μg/m³. Exigir rigor, transparència i voluntat política no és solament una reivindicació ecologista, sinó un deure ètic que protegeix la vida humana i el futur de la vida al planeta.