Més de 300 piscines de tota Espanya han hagut de tancar durant aquest estiu per la presència d’excrements a l’aigua, una acció que a mesura que s’ha anat estenent ha acabat associant-se a un repte viral a les xarxes socials. La demarcació de Lleida tampoc s’ha deslliurat d’aquesta bretolada i fins al moment ja han transcendit onze casos als municipis de Tàrrega, Almacelles, Alcarràs, Lleida, Corbins, Camarasa, Bellpuig i Bellver de Cerdanya. Però, què mou a la gent a fer aquestes accions incíviques? El psiquiatre i psicòleg lleidatà Àngel Pedra ho té clar i ho vincula de manera directa a la influència de les xarxes socials, sobretot entre els adolescents. “És una manifestació típica de les xarxes i està associat a la competició, a sentir-se important dins el seu col·lectiu, i a veure qui la fa més grossa”.
Pedra diu que la millor medicina per acabar amb aquests reptes virals i evitar que es propaguin com l’escuma és el “silenci”. “Si no parles, no existeix. És a dir, existeix, però no per a la població perquè no se n’adona i, per tant, les bretolades que fan no transcendeixen, encara que causin un impacte negatiu”. Una bona educació a les xarxes és clau, però Pedra ho veu complicat perquè “la majoria de les persones que fan això tenen molt poc civisme. Gaudeixen fent aquestes actuacions i se senten importants”, comenta.
Per això, Pedra entén que com més publicitat es fa més s’estimula a continuar-ho fent. També parlem amb l’advocat i especialista en protecció digital, Ramon Arnó, el qual ofereix la seva visió de la situació des d’un punt de vista jurídic. En aquest sentit, explica que “primer de tot s’ha de poder identificar les persones autores dels fets perquè si no ho fem, no hi ha cap possibilitat d’imputar responsabilitats”.
Una identificació que, comenta, es pot fer mitjançant càmeres de videovigilància. Val a dir que alguns dels municipis afectats ja ho estan fent.
L’expert també assenyala que una vegada s’ha identificat l’individu, “no es pot divulgar la identitat de les persones investigades ni tampoc els vídeos on es veu els infractors cometent els fets”. Arnó, però, matisa que si una tercera persona ho grava “pot presentar el vídeo als Mossos d’Esquadra i és totalment lícit i legal per acabar condemnant el culpable”. En aquests casos, Arnó remarca que la llei diu que és totalment legal sí la finalitat és acreditar una infracció administrativa.
Davant la detecció de femta a l’aigua s’activa un protocol, que inclou el tancament immediat de la piscina, la retirada del material fecal, l’ajust del clor i la neteja dels filtres. Això comporta una despesa econòmica per als consistoris, que “se li pot imputar i reclamar legalment” al responsable dels fets en tractar-se d’una infracció administrativa.
