La violència en l’àmbit domèstic sobre les persones de 65 o més anys sovint és desconeguda i invisible. Maribel Zaidín i Salva Gallego són els responsables del Grup Regional d’Atenció a la Víctima de la Regió de Ponent dels Mossos d’Esquadra. Zaidín va explicar que “estem davant una problemàtica social greu que afecta milions de persones vulnerables”. Va afegir que “és una violència invisible que passa desapercebuda per la població en general, les institucions i per la mateixa víctima, que normalitza la situació i no s’adona dels mals tractes”.
Aquest acte de violència pot succeir en l’àmbit familiar, comunitari o institucional encara que el més comú és l’intrafamiliar. Així, el maltractador acostuma a ser una persona amb la qual la víctima manté una relació de confiança, com ara familiars, cuidadors o altres persones pròximes. Zaidín va dir que “és molt difícil que les víctimes denunciïn els fills, els nets o la parella”.
Des dels Mossos d’Esquadra s’intenta conscienciar i informar les persones grans sobre què és el maltractament i els recursos que tenen al seu abast. Salva Gallego va explicar que per fer la prevenció existeixen les Oficines de Relacions amb la Comunitat que organitzen xerrades als casals d’avis sobre els maltractaments i “s’aporten coneixements i eines perquè puguin detectar el maltractament i sàpiguen que poden fer”. També hi ha les Oficines d’Atenció a la Ciutadania que recullen les denúncies. I finalment existeixen les Unitats d’Atenció a la Víctima que es dediquen a assessorar, informar, seguir i acompanyar els afectats durant tot el procés.
Maribel Zaidín va demanar “militància activa”, que la gent davant una sospita o un fet truqui al 112, que ho comuniqui a la treballadora social del barri o als serveis sanitaris. Salva Gallego va afegir que “en l’àmbit sanitari, per defecte, quan es detecta una situació de risc de maltractament es fa un informe al jutjat de guàrdia, que requereix a la policia per confirmar o descartar que hi hagi violència”. “La col·laboració ciutadana no es tracta de plantar cara a l’agressor, sinó d’informar i denunciar amb una simple trucada al 112, no cal anar a la comissaria”, va apuntar Gallego.
Zaidín va explicar que “el més habitual és la violència psicològica, que és de les més difícils de detectar, física també i ara està augmentant molt l’econòmica”. En aquest sentit, Gallego va dir que es tracta de gent gran que no controla els seus recursos econòmics i que aquesta tasca la fa una altra persona o que expliquen que els seus fills s’han gastat tots els seus diners, moltes vegades practicant el xantatge emocional, i “això també és maltractament”. També hi entraria la negligència i l’abandonament.
Quan les famílies no es poden fer càrrec de les persones grans i opten per contractar cuidadors, els Mossos d’Esquadra recomanen comprovar la seva qualificació professional, que tinguin experiència i formació per evitar que facin accions negligents, que també es considera maltractament.
En nou anys, el nombre de gent gran que ha denunciat violència en l’àmbit domèstic a Catalunya ha augmentat un 34%. S’ha passat dels 1.121 casos el 2015 als 1.510 el 2024.
