Lluís Florit Molina (Lleida, 1976) va accedir al càrrec de director del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el maig del 2024 en substitució de la fins llavors directora Laia Calaf. Enginyer forestal i guia de muntanya de formació, Florit va arribar al Parc després d’ostentar durant 21 any la gestió de temes ambientals al Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça (abans havia treballat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) i va optar a la plaça vacant de director del Parc perquè li feia il·lusió i volia un canvi. Per ell, el Parc sempre ha sigut un referent i poder dirigir-lo es va convertir en un al·licient. El balanç d’aquest gairebé any al front del Parc és molt positiu, “és un orgull per mi afrontar aquesta nova etapa, hi poso moltes ganes”, i en aquests primers mesos ha dedicat el seu temps a conèixer l’equip i el personal, i a començar a establir contactes amb els agents del territori com ajuntaments, entitats i associacions, així com a entrar en profunditat en el procés de gestió des de dintre del Parc. “La meva obligació és conservar aquest espai i deixar-lo com l’he trobat, pel gaudi de la societat i per un futur de qualitat i responsabilitat”, diu Florit només començar l’entrevista.
Florit es marca com a reptes la conservació i el canvi climàtic com a eixos de treball mitjançant la creació d’un observatori de recerca “per afrontar nous projectes i identificar mancances”, així com la millora de la relació amb el territori, especialment amb els agents locals de desenvolupament com el sector primari, “per posar en valor la seva feina i els seus productes”. La idea és “crear una marca del Parc, i als ramaders oferir-los ajuts com “vols d’helicòpter per portar material de muntanya “. Florit compta també amb la governança i col·laboració del Patronat del Parc, que des de fa pocs dies té nou president, un membre històric de l’organisme i alcalde des de fa més de vint anys de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau.
Florit vol donar un impuls imminent a la comunicació del Parc també a nivell digital, mitjançant l’augment de presència a xarxes (instagram i facebook) i la creaciò d’un butlletí informatiu estacional (quatre a l’any) que recollirà tota la informació relativa al Parc i que es compaginarà amb l’edició del Portarró, publicació divulgativa de referència. Es contractarà una persona per fer a les xarxes i el butlletí el redactarà personal del Parc i es podrà consultar per internet a la web com un newsletter. Aquest any el Parc celebra el seu 70 aniversari, i el capítol de comunicació també serà important per donar a conèixer totes les activitats i actes de commemoració. D’una altra banda, segons remarca Florit, s’incrementarà el merchandising de productes del Parc d’acord amb els agents locals i socials del territori, i es recuperarà el servei de visites guiades gratuïtes al Parc a Espot i Boí per part del personal intern. Des del Parc s’intensificarà aquesta tasca de conscienciació ambiental per a nous visitants i evitar així infraccions i denúncies per desconeixement de la normativa. També es renovarà amb la Diputació de Lleida l’audiovisual del Parc i s’editarà de forma anual un calendari del Parc i el seu entorn (el del 2025 ja s’ha editat).
A les Jornades del Parc del 2024 va sortir un estudi que determina que la zona perifèrica guanya interès en matèria de biodiversitat i hàbitats de flora i fauna. Per aquest motiu, Florit opina que “tècnicament a nivell conservacionista està més que justificada una ampliació del Parc ara mateix”, ampliació que no s’ha revisat des del 1996. Florit avança s’està treballant en nous plans estratègics per al Parc a quatre anys vista i s’està plantejant la revisió del nou Pla Rector d’Ús i Gestió, que no s’ha modificat des del 2003 i que ha quedat obsolet en algunes qüestions. Pel que fa al pressupost del Parc, ronda els 2 milions d’euros i la majoria de projectes estan subvencionats per Fons Europeus com el Next Generation. Entre aquestes obres Florit destaca la millora dels centres d’interpretació de Boí i Espot, la recuperació de la Casa Forestal de Boí com a centre d’estada per a investigadors, la remodelació del refugi de l’Estany Llong, la millora d’eficiència energètica de la Casa del Parc a Espot, la millora del refugi del Pla de la Font, una major promoció i aprofitament del Centre de Llessui i del Centre de Senet, la creació d’un nou centre a Arties aprofitant que l’Aran és reserva de la biosfera, la creació d’un centre a la Vall Fosca (probablement la Casa Mater de Capdella) dedicat al projecte Starlight, i la creació d’un centre a Espot dedicat a la exposició i treballs arqueològics dels últims vint anys. Florit confirma que amb la fi de les concessions a les elèctriques serà el 2028 es farà un estudi sobre l’impacte que han tingut en el territori per decidir que se’n fa sobretot en trams fluvials una vegada es faci l’enretirada d’estructures. Es treballarà en la recuperació d’espècies en perill d’extinció, com l’almesquera, i s’ aprofundirà en l’estudi dels boscos.
Respecte a les entrades al Parc i el nombre de visitants, Florit manifesta que la xifra s’estabilitzat en prop de 600.000 persones anuals i no veu necessari aplicar cap restricció d’accés, ja que considera que ja està regulat amb el transport públic dels taxis del Parc. Com a novetat en tema de mobilitat, Florit confirma per aquest estiu l’entrada en servei d’un nou transport públic a la zona de Cavallers, on entrarà en funcionament un minibus elèctric amb 22 places que farà el trajecte La Farga-Caldes-Cavallers i que donarà servei per evitar el col·lapse de vehicles en aquesta àrea perifèrica quan els párkings estiguin plens i que anirà acompanyat de la construcció d’un nou pàrking municipal gran a la Farga. Florit ha començat a agilitzar també les negociacions amb el 112 i les companyies telefòniques per aconseguir millora en la cobertura de mòbil i GPS almenys en els punts més negres del Parc on hi ha més usuaris o es produeixen més accidents, com la travessa Carros de Foc. Fins ara, són els refugis del Parc els que acostumen a donar avís i funcionen com a canals de comunicació amb el 112. Florit també posa en valor la seva feina en aquest tema i en la de donar una visió del Parc als visitants. Per això, aposta per la millora dels serveis i instal·lacions dels refugis, però “no volem que siguin hotels de muntanya”, deixa ben clar Florit, que també destaca la millora a curt termini de la senyalització del Parc.
Finalment, respecte al capital humà del Parc, Florit està molt content de l’equip que l’envolta, “estan tots molt implicats amb la feina, se senten el Parc com a seu i estan motivats amb els projectes en marxa”. Florit aspira a millorar la coordinació dels equips de vigilància, medi natural, ús públic i recerca, i vol mantenir reunions periòdiques amb tots per millorar el funcionament del Parc, “i també m’agradaria més dotació de personal als equips de medi natural i ús públic”.
