L’històric corresponsal a Beirut i amic Tomàs Alcoverro diu que si algú presumeix d’entendre el conflicte d’Orient Mitjà és perquè no li han explicat bé. Certament, com més intentes aprofundir en la història, en les característiques dels pobles i estats involucrats, i en el paper de les expotències colonials europees, menys desxifres l’embolic. Si només ens centrem en l’episodi actual de la guerra de Gaza, obert arran dels atemptats del 7 d’octubre és recomanable el llibre Conflicto Israel-Hamás. Crisis en Medio Oriente, de José Miguel Insulza, exsecretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA). Recentment, van preguntar a Benjamin Netanyahu per què, com a resposta als atemptats que havien patit, no n’hi havia prou amb tots els danys infligits a Hamàs i Gaza. El primer ministre israelià va contestar que si vols rompre un gerro de vidre no n’hi ha prou amb trencar-lo en mil bocins. Has d’agafar cada bocí i trencar-lo de nou en mil bocins més; i després tornar-ho a fer fins a desfer-lo per complet. La metàfora és terrible i alhora esclaridora sobre quins són els plans de Netanyahu respecte als palestins. “L’objectiu del primer ministre d’Israel és l’eliminació del poble palestí del seu territori; provocar una nova diàspora i completar l’ocupació israeliana del territori de Gaza”, escriu Insulza. Aquest escenari “és el principal temor dels governs àrabs”, remata l’exdiplomàtic. Des de la lògica occidental la solució idònia és la de dos estats. Però, ¿com s’hi arriba si l’objectiu d’Israel és eliminar totalment els palestins, i el desig dels palestins és esborrar Israel? L’única cosa que ha quedat clara és que la solució no vindrà de la mà de l’ONU.
Sessió: No iniciada
