Fa poc em van preguntar si jo sabia on s’ubicarà la mesquita que la comunitat musulmana Ibn Hazm, la més nombrosa de la ciutat, fa anys i panys que vol obrir a Lleida. Si jo ho sabés, ho publicaria, és clar. Aquest tema és un gra al cul (perdoneu l’expressió) del govern de la Paeria, que sap que on decideixi fer l’oratori pot perdre un munt de vots, com ja va passar fa poc amb el projecte d’alberg per a temporers de Pardinyes. Lleida, ciutat acollidora, però, parlant clar, ningú vol prop de casa moros o treballadors pobres. Modestament, plantejo una solució. A la ciutat ja tenim tota una xarxa de centres de culte, que només s’omplen en alguns funerals, batejos i casoris. Doncs perquè no es reaprofiten perquè també puguin resar els musulmans? No diuen que l’islamisme i el cristianisme són religions germanes? Els seus creients no defensen la germanor i l’amor al proïsme? La paraula religió no deriva del terme llatí religare, que significa unir? Penseu que ja hi ha moltes esglésies que ara són mesquites, com la imponent Santa Sofia d’Istanbul, o a l’inrevés, com la catedral de Còrdova. Per tant, crec que seria bo que la caritativa i acollidora església catòlica cedís locals als musulmans (cobrant, perquè al cap i a la fi és un negoci). Només caldria quadrar horaris i logística i potser al final acabarien resant plegats. A Lleida, la gran mesquita per als fidels d’Ibn Hazm podria ser la Catedral Nova. I si convé, la Seu Vella (tot i estar dessacralitzada), però això ja caldria consultar-ho a l’amic Joan Ramon González, que és qui mana.