A Ravensbrück les SS van crear a partir del 1939 el camp de concentració més gran de dones del territori alemany. Més de 400 republicanes espanyoles, recordades aquests dies en diferents actes a Alemanya, van ser deportades al camp nazi i assenyalades amb un triangle vermell per ser utilitzades com a mà d’obra esclava.
Allà, es van veure sotmeses a horrors inenarrables, però també van aconseguir resistir gràcies a una intensa solidaritat i a la fortalesa que els van brindar les seves conviccions polítiques, segons va explicar Margarita Català, del Comitè Internacional de Ravensbrück.
La filla de la coneguda antifeixista Neus Català, que va morir el 2019 als 103 anys i que va passar dos mesos al camp de concentració el 1944, va participar aquest divendres en un acte sobre les dones de Ravensbrück a l’ambaixada espanyola a Berlín i aquest cap de setmana assisteix, al camp, a la commemoració del 80è aniversari del seu alliberament per tropes soviètiques.
S’estima que per Ravensbrück, a uns 90 quilòmetres al nord de Berlín, van passar fins al 1945 unes 132.000 dones i nens, de les quals desenes de milers van morir a causa de les privacions, o van ser executades o gasejades. Entre les presoneres hi va haver almenys 400 espanyoles –encara que és difícil reconstruir la xifra exacta–, la majoria republicanes exiliades actives en la resistència francesa. “Eren dones que ja havien lluitat en defensa de la República, ja tenien experiència antifeixista”, va explicar Català, que va assenyalar com, segons la seva mare, precisament aquests ideals els van ajudar a aguantar els horrors, ja que estaven fèrriament determinades a veure derrotat el feixisme.
Davant l’oblit i la desaparició dels últims testimonis, Margarita Català destaca la importància de transmetre els fets als joves; com els alumnes de l’IES Neus Català, que van assistir als actes a Ravensbrück. És a ells a qui ara correspon lluitar “contra el racisme, la xenofòbia, el feixisme que està pujant a molts països”, va afirmar. En un moment en què es comencen a relativitzar novament els crims del feixisme, “la memòria no pot ser neutral, ha de ser crítica, activa, compromesa”, va destacar.
Sessió: No iniciada
