Una recent excursió a Vallbona de les Monges va ratificar la teoria que, rascant una mica, a qualsevol indret trobes coses inesperades. El poble urgellenc és ben conegut pel monestir, un conjunt fantàstic del qual resulta especialment suggeridora la farmàcia monàstica, on antany les monges preparaven pocions que, si les hagessin elaborat dones del poble, segurament haguessin acabat a la foguera (les dones). També ens va sorprendre la guia del tour que, tot i explicar-se bé, va conduir el grup d’una manera un pèl autocràtica. Com Clint Eastwood a El Sargento de Hierro, per entendre’ns. I parlant de cinema, la següent parada va ser el Museu Josep Maria Queraltó, que aplega centenars d’objectes relacionats amb el cinema i els seus orígens, reunits pel col·leccionista que dona nom a l’espai. Llanternes màgiques, ombres xineses i franceses, projectors, càmeres de fotografiar, joguines, filmadores… una col·lecció fascinant. De pel·lícula va ser també la següent cita, gastronòmica en aquest cas: el dinar al restaurant Cister de Vallbona. Canelons de carn i calçots, favetes a la catalana, esqueixada, costelles al forn, peus de porc, caragols a la llauna… tot casolà i deliciós, dins d’un menú de cap de setmana de 25 euros. La sorpresa final va arribar de la mà del propietari del local, un personatge singular que combina la màgia dels fogons amb la dels escenaris. Conegut professionalment com a Mag Jordi, va oferir-nos uns trucs de màgia amb cartes que ens van deixar, i mai millor dit, amb cara de pòquer. El que us deia: voltar pel món, amb certa dosi de curiositat, proporciona experiències insospitades. Com el fet que aparegui un mag enmig de les postres. La màgia de viatjar.
Sessió: No iniciada
