Després de dos discos amb els quals La Ludwig Band han anat sumant seguidors, el passat dia 20 va sortir a la venda el seu tercer àlbum, titulat ‘Gràcies per venir’, que suposa l’enlairament definitiu d’una formació amb forta personalitat, que ha sabut recollir el llegat dels anys 70 i connectar-lo amb el present.
Aquest grup emergent s’embarca en una important gira que el pròxim dia 11 recala a Lleida, amb una doble bitlla (21.30 hores. 12 i 15 euros) en el qual comparteix taules amb Rombe en La Boîte.
En les cançons de La Ludwing Band ressona Dylan i Pau Riba, però no són nostàlgics, segons asseguren, perquè “interpretar cançons d’autor, folk, amb una instrumentació rock és una cosa que va triomfar fa 50 anys, però que després ha continuat fent molta gent de diferents generacions”. Entre ells La Ludwig Band, que reconeix que la seva música “pot semblar fora d’època, però està en el present”, afegeixen.
Certament, els membres de la jove formació -Quim Carandell, Andreu Galofré, Gabriel Bosch, Roger Cassola, Pau Esteve i Lluc Valverde- viuen aquí i ara i conten històries del segle XXI, però el fan a contracorrent, lluny de les tendències musicals de la seva generació.
Un altre tret distintiu del grup és el sentit de l’humor de les lletres iròniques i disbauxades de Quim Carandell, al qual li agraden les històries “amb introducció, nus i desenllaç”, com les que narra en les seves cançons.
Cançons-relato que els agermana amb Manel, el grup que ha posat a la disposició de La Ludwig la seva discogràfica Ceràmiques Guzmán per a editar aquest disc, en col·laboració amb The Indian Runners.
“A nosaltres ens agrada Manel, sempre els hem escoltat, i als Manel també els agrada el que fem nosaltres -admet Carandell-, però som diferents, ells són més d’estudi i nosaltres més de directe”.
Carandell ha compost per a ‘Gràcies per venir’ 11 temes, entre ells ‘El meu amor s’ha anat de vacances’, que ja s’està convertint en un ‘hit’.
“Hi ha moltes cançons d’aquest disc que entren molt bé en els concerts, ho hem pogut comprovar en les bitlles d’aquest estiu”, assenyala Pau Esteve, que confessa que no és una casualitat, sinó que es tracta d’un àlbum “pensat per al directe”.
“Els anteriors discos eren més barrocs -corrobora Roger Cassola- i aquest és més directe, més pop, més propi per a concerts.
Sessió: No iniciada
Menu
