Dies intensos; mentre per un costat ens inunden de la primícia històrica sobre la cara amagada de la Lluna sense posar-hi els peus (diuen que en altres viatges de la NASA, a més dels xinesos, sí que hi van posar els peus), el gran showman i emperador de mig món ens va amenaçar en fulminar tota una civilització: la persa. Mentre Meloni i Le Pen defensen la sobirania del Líban, als seus militars desplegats allí sota l’empara de la ONU i demanen l’alto el foc tot donant suport a la legalitat i respecte a l’ordre internacional… en un racó del nostre país… aquesta dreta tant nostrada, tant espanyola, continua defensant l’emperador i al seu lloctinent Netanyahu i odiant Sánchez fins al punt de criticar-li el canvi de matalàs quan va arribar a la Moncloa. Conclusió: contra l’odi no hi ha argumentari possible. Aquest odi els ha fet perdre el sentit d’estat… i del ridícul. Incomprensible.
Sessió: No iniciada
