El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va presidir a la Torre de Capdella l’acte central de l’homenatge a Conxita Grangé Beleta, resistent antifeixista deportada als camps de concentració nazis.
Enguany, es commemora l’Any Conxita Grangé, en record del centenari del naixement -va ser el 6 d’agost de 1925- de la pallaresa que va ser l’última supervivent catalana dels camps nazis.
L’acte, celebrat al Museu Hidroelèctric de Capdella, va comptar també amb la participació del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; així com altres autoritats locals, familiars de Conxita Grangé i representants d’entitats memorialistes.
Una visita temàtica dijous sobre Conxita Grangé al Museu Hidrelèctric de Capdella, a càrrec de l’historiador Josep Maria Canabal, va encetar el programa d’activitats. Grangé, natural d’Espui (Pallars Jussà) va lluitar a la resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück, del qual va ser l’última supervivent catalana. El Museu de Capdella col·labora en aquesta iniciativa, amb el Memorial Democràtic com a principal impulsor.
La ruta guiada mostra els espais d’Espui vinculats a la Conxita Granger; la casa on va viure i diferents punts de la central de Capdella on va viure i la seva família va treballar.
Grangé va ser deportada l’any 1944 al camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya. Davant de la casa on va néixer i es va criar a Espui hi ha un plafó dels Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. A França va rebre destacades condecoracions, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.
El cap de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet, va explicar que Grangé va ser una precursora de la memòria històrica al sud de França. Calvet va dir que Grangé es va casar a França i va adoptar el cognom del marit i “sempre ha passat com una deportada francesa” i va afegir que en realitat va néixer a Espui i “és la darrera catalana que va estar a un camp de concentració”.
Calvet va dir que Grangé “era i continua sent una figura molt desconeguda” a Catalunya i amb aquest seguit d’actes es vol donar a conèixer la seva persona i la tasca que va fer.
A partir d’ara s’aniran portant a terme commemoracions, itineraris, jornades i exposicions. A més, es publicarà una biografia a càrrec de Josep Calvet i es promourà el treball educatiu sobre l’experiència de les dones deportades als instituts de la zona de l’Alt Pirineu de Lleida. També es preveu la creació d’un pòdcast per donar a conèixer les trajectòries vitals de les dones deportades.
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, Grangé va estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que va aconseguir trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
Va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència com a resistent antifeixista i com a deportada als alumnes de secundària i batxillerat.
