Un dissabte a la tarda. Creuo l’avinguda Príncep de Viana després que m’hagi crescut la barba esperant el color verd del semàfor per als vianants i em trobo dos homes en un penós estat d’embriaguesa orinant entre dos contenidors. Agents de la policia catalana –des del cotxe– els criden l’atenció; no sé si hi va haver multa, però més tard els vaig tornar a veure com si res, asseguts en un banc i amb llaunes de beguda. Segueixo caminant: res noticiable, els carrers bruts, algun gos sense lligar i bicicletes i patinets per tot arreu. Després travesso el Pont Vell, Indíbil i Mandoni i enfilo la plaça Sant Joan en direcció l’Auditori. Eren ja les nou del vespre. A la brutícia habitual cal afegir les bosses d’escombraries que es deixen al carrer d’una manera legal, però on voldria incidir i fer-me pesat és en la qüestió dels patinets i les bicicletes. No havíem quedat que no poden circular per les zones de vianants? Doncs de Sant Joan a l’Auditori és un no parar. És impossible que els responsables municipals no ho sàpiguen, per tant les paraules adients són deixadesa i incompetència. Si saben que passen per aquests carrers –i a velocitats indecents– per què no fan res? Potser ja n’hi ha prou d’homilies dominicals d’autobombo als diaris, exagerant la bondat de les actuacions del govern de la ciutat i dibuixant una Lleida totalment irreal. La Lleida real, la de veritat, no funciona.
Sessió: No iniciada
