L’escriptor i periodista Rafael Vallbona va presentar ahir a la llibreria La Fatal de Lleida la seva novel·la ‘Tardes al Bellamar’ (Edicions 62), amb la qual tanca la trilogia cronològica en què ha fet un recorregut pel segle XX a Catalunya. És una sèrie, explica l’autor, en què “volia explicar històries petites, que són les que interpel·len més als ciutadans, les que sentim més properes”. Així, en aquesta tercera entrega, s’endinsa en la història d’una escola de Premià de Mar, Virgen del Pilar, per explicar com des dels centres educatius es va construir Catalunya. “La idea és homenatjar tota la gent que va venir a partir dels anys 50 buscant una vida més digna i van fer gran aquest país”, remarca Rafael Vallbona.
La història està protagonitzada per un narrador i les tres germanes Jiménez, fundadores d’una escola que encara existeix i que representa la barreja de cultures que sempre ha caracteritzat Catalunya, “des de les primeres migracions de principis de segle, fins a les actuals”. “Em van ensenyar dues coses fonamentals: que teníem una oportunitat per no ser un pringat i a conviure”. I també ocupa una part central del llibre, el Bellamar, “un casino de platja”, que va començar com un espai per les classes dominants, però on a poc a poc s’afegeix tot el poble, esdevenint un símbol de la transformació social i del projecte col·lectiu.
