L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, plena de gom a gom, va acollir ahir la presentació del llibre ‘Amali Prim i Seguí (1878-1937). Metge, músic i periodista’, de Leonci González Munsó, guanyador de la 34a edició del Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans i que regalarà el diari LA MAÑANA als seus lectors en la Diada de Sant Jordi. Es tracta d’una biografia d’aquest pianista, compositor, periodista, musicòleg –va ser impulsor del wagnerisme a Catalunya– polític i metge nascut a Lleida i que va morir en els bombardejos del Liceu Escolar el 2 de novembre de 1937, donant a conèixer una figura que fins al moment ha estat poc coneguda.
El director de LA MAÑANA, Francesc Guillaumet, va recordar la Lleida dels anys 30 on va viure Amali Prim i “s’estava creant de manera gegantina”, amb personalitats com “Leandre Cristòfol, Enric Crous o Antoni Garcia Lamolla, referents de les avantguardes artístiques del moment, o Humbert Torres, de qui era amic personal i company de promoció als estudis de medicina”, però que malauradament “va quedar truncada” amb la Guerra Civil i aquell atac al Liceu Escolar. Així, valorava que “el llibre no només parla d’Amali Prim, sinó que fa una pinzellada sobre aquella ciutat idealista, humanista i cultural; aquella Lleida perviu amb aquest llibre”. Finalment, remarcava la importància del premi Josep Lladonosa, “que ha aixecat una catedral de la historiografia del nostre país i de tots els Països Catalans”.
La vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, va voler agrair a tots els guanyadors del premi per “apropar-nos en format de llibre la memòria i la història de les nostres terres” i va dir que aquesta obra “rescata de l’injust oblit” a Amali Prim. L’alcaldessa d’Alguaire, Immaculada Roca, deia que el Premi Josep Lladonosa “sempre ens sorprèn per les troballes que ens aporta” i afegia que “34 anys no són pocs, però a la vegada és un camí en què queda molt per recórrer; tenim molts tresors a descobrir a les nostres comarques”. Manel Lladonosa, historiador i president del Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol, va destacar que “l’edició del llibre per part de La Mañana permet una gran difusió del llibre a la ciutat i al territori, mentre que l’edició especial de la Universitat de Lleida permet que sigui coneguda per altres acadèmics”. Sobre el treball, deia que “ha estat laboriós, fet amb cura, eficàcia i afecte envers el personatge” i que té “un estil didàctic i una narració fluida de bon llegir”. Lladonosa va parlar d’un “important protagonista de la vida associativa de la ciutat i dinamitzador de la seva vida cultural”, amb una tradició humanista i un vessant social en la medicina que era comú en altres metges de l’època, com Humbert Torres o Josep Estadella, i assegurava que “el que més pot sorprendre el lector és la seva passió per la música de Wagner, que portava a tot arreu on estava”. Així, Amali Prim “agafa tants vessants que podem observar el context històric d’aquells anys; la seva vida ens parla d’una Catalunya que es modernitza i pren consciència d’ella mateixa, amb un catalanisme emergent, però també amb crisis socials i un context dramàtic i, en el seu final, amb la Guerra Civil, tràgic”. Finalment, felicitava l’autor del llibre pel “seu esforç i entusiasme”, a més de recomanar a tothom la seva lectura.
Per la seva banda, l’autor del llibre, Leonci González Munsó, llicenciat en Filosofia i Lletres, va explicar que l’origen del llibre surt de la seva curiositat per trobar notícies sobre el seu poble, Menàrguens, i a partir d’aquí, quan el va descobrir, “vaig intentar reconstruir la seva biografia amb la voluntat de divulgar la figura d’un home que estimava Lleida”, des dels seus anys formatius a les seves primeres destinacions com a metge: Torres de Segre, Albesa i Menàrguens abans de tornar de nou a Lleida, amb un “clar compromís cívic i polític en un temps en què l’administració pública ofereix una escassa cobertura sanitària i que està allunyada dels problemes de la societat”. Era una persona “polifacètica” que es va endinsar en el terreny polític, com a secretari de Joventut Republicana, artístic i, fins i tot, “presidia un club d’escacs”. En l’àmbit mèdic, “va ser un gran defensor de la salut pública, denunciant sovint a través de la premsa les deficiències d’higiene o la insalubritat dels carrers”. Finalment, Leonci també va destacar les seves iniciatives en l’àmbit de la música, més enllà del wagnerisme, des del seu paper com a concertista de piano, a l’impuls de projectes com l’Orfeó la Lleida Nova i la Filharmònica de Lleida –on tocava el contrabaix–, de les quals va ser president, la revista ‘Nostre Cant’ o la promoció de concerts a la ciutat, en què van actuar noms cèlebres com les simfòniques de Barcelona i Madrid o un jove Arthur Rubinstein.
