Un grup d’experts reunits per la prestigiosa revista ‘Rolling Stone’ ha acordat que Jimi Hendrix, el llegendari rockero de Seattle, és el millor guitarrista de la història. Al bo d’Hendrix el segueixen al llistat altres per flipar per la seva virtut: Eric Clapton, Jimmy Page, Keith Richards, Jeff Beck o BB King. La llegenda diu que el secret d’en Jimi rau en el fet que era esquerrà: “Hendrix ha hecho trizas la idea que teníamos de lo que puede ser la música rock”, assegura a la mateixa revista el també guitarrista Tom Morello.
Aquesta notícia no sorprèn ningú perquè els reconeixements a aquest geni de les sis cordes s’han anat succeint des que lamentablement va morir a Londres el 18 de setembre del 1970 passant a liderar el Club dels 27, és a dir, músics que se’n van anar al Gran Hotel amb només 27 ‘takos’, com Janis Joplin, Brian Jones, Jim Morrison, Robert Johnson, Kurk Cobain o Amy Winehouse.
Això no és tot, perquè a més té el millor ‘riff’ de la història de la música pel seu ‘Voodoo Child’, segons ‘Music Radar’, superant altres bandes de renom com Derek and The Dominos, Led Zeppelin, Deep Purple o Guns’n’Roses. Al meu ‘rànquing’, Jimi Hendrix fix que està entre els meus favorits compartint podi amb Kirk Hammett, David Gilmour, Ritchie Blackmore, Angus Young, Slash, Santana i, per descomptat, Alberto Cereijo de Los Suaves per citar-ne algun més proper.
Hi ha molts i molt bons guitarristes la qual cosa posa en evidència que el rock és ‘masclista’ (de bon rotllo) perquè la guitarra és delicada, fràgil i sensible com una dona i cal tractar-la com a tal. Les formes de la guitarra evoquen el bonic cos de dona… Oh yeah!
