La força que neix de l’interior, la nostra fortalesa, no és una cosa que es mostra amb músculs o paraules. A vegades, s’amaga en el silenci de qui segueix endavant malgrat el dolor. En la calma de qui tria no rendir-se quan tot sembla perdut i tot convida a fer-ho. Tenir fortalesa interior, no és no sentir por o tristesa, etc., és aprendre a caminar amb ells sense perdre el rumb. La veritable fortalesa neix de conèixer-se, d’acceptar les pròpies ferides i així i tot aixecar-se. No es tracta de ser invulnerable, sinó de ser valent en la vulnerabilitat. És continuar creient en un mateix després de caure, confiar que cada pas compta, encara que sigui petit o simplement no et sembli suficient. Tots tenim aquesta força interior. A vegades està adormida, esperant una crisi per a despertar-la. Però quan ho fa, ens transforma. Ens converteix en persones amb noves o adormides capacitats que tenim. Ser fort no significa fer-ho tot sol. A vegades, demanar ajuda és l’acte més valent de tots. Perquè la fortalesa també és reconèixer que som humans. Conrea la teva fortalesa. Aquesta força interior que no ens deixa rendir-nos, encara que sigui amb el seu xiuxiueig. Aquesta força interior és teva i molt valuosa. No deixis que mai s’apagui, perquè sempre ha estat i està amb tu. Per difícil que sembli t’ajudarà a tirar endavant i si et sembla que sol no pots… busca l’ajuda que acabo d’esmentar.
Sessió: No iniciada
