Un any més els lleidatans i lleidatanes han disfrutat de la nit més curta de l’any i, en aquesta ocasió, també d’una de les més caloroses. Tot i això, la gent va reunir-se entorn de les fogueres populars per gaudir d’una vetllada màgica on l’estrella va ser la Flama del Canigó. Igual que uneix els pobles dels Països Catalans, també va unir la societat en una festa icònica i va il·luminar Lleida amb tradició i molta festa.
A la capital del Segrià es van habilitar sis fogueres: una al Secà de Sant Pere, al carrer La Llum i sol·licitada per l’associació veïnal del barri. També n’hi va haver una a Cappont, demanada pel Col·lectiu Cultural de Cappont, a la cruïlla entre Salvador Espriu i Riu Ebre; o també una a Pardinyes, concretament al carrer Joan Pallach, reclamada per Orvepard. A Llívia, al carrer Gran, se’n va habilitar una altra reclamada per l’Associació de Veïns de Llívia; a la partida de Rufea, es va encendre la cinquena, sol·licitada per l’entitat veïnal de la zona; i la sisena va ser a l’EMD de Raimat, demanada per la mateixa EMD.
Durant el dia d’ahir es van anar finalitzant les últimes tasques de condicionament de les fogueres. Va ser el cas, per exemple, de la del Secà. L’espai on a la nit va cremar el foc de la unió, durant el dia semblava pràcticament una deixalleria. Hi havia electrodomèstics, brossa acumulada i altres elements de malveure. Al matí, els tècnics municipals es van encarregar de retirar tota la brossa amb màquines.
La Flama va arribar al voltant de les 20 hores a la Paeria, on gran part de la corporació municipal va rebre-la. Va arribar en bicicleta des de Balaguer, demostrant el tarannà de la tradició: unir pobles catalans. A la Paeria es va llegir el manifest, que va fer una crida a incloure els nouvinguts en la societat i tradicions i també va recordar figures com Antoni Gaudí.
La tradició de la Flama del Canigó no va encendre només les fogueres, sinó que també els ànims de la ciutadania que van gaudir de la música i festa a cada barri.
