El fet que l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, hagi deixat la política activa i inactiva ens ha regalat poder gaudir de la seva vàlua com a lingüista i historiador. Fan de bon escoltar les seves dissertacions en actes culturals. Diumenge el van gojar a la localitat del Catllar en la presentació del llibre Justícia de Garrot de l’escriptor de la Fatarella, Josep Gironès, del qual Carod va destacar el neguit per rescatar paraules que no trobem al diccionari normatiu i que hem d’anar a trobar, si hi són, a diccionaris dialectals com l’Alcover-Moll, obra de mossèn Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll. Arreplego una anècdota que va relatar Carod-Rovira aprofitant l’avinentesa per engegar una titlla a la nostra classe governant: Un polític, el nom del qual va quedar reservat, va presentar en un acte públic la que fou primera directora de Política Lingüística de la Generalitat, Aïna Moll, com “la filla de mossèn Alcover-Moll”. El doble pecat de safisme i sacrilegi va delatar el nivell cultural que gastaven alguns dels nostres representants públics d’èpoques no tan allunyades.
Sessió: No iniciada
