Teresa Dies Llovera ens rep a la porta de La Fàbrica del Pont de Suert un matí tranquil de tardor. La botiga de mantes i roba de la llar és oberta i ens convida a baixar a l’espai inferior, on hi ha tot l’espai expositor de la història de la Fàbrica i on destaquen dos telers i un aspi del segle XVII.
La Fàbrica es defineix en les seves targetes de presentació com a Artesans de Mantes des de 1876. L’any que ve complirà 150 anys i ha vist passar cinc generacions de la mateixa família fundadora. Els fundadors procedien de Casa Gironi de Peramea, al Pallars Sobirà. Tenien animals i feien de firaires. Amb els cabalers de la casa, l’hereu, Lluís Dies Agulló, construeix el pont de Gerri de la Sal i més tard una fàbrica a la Seu d’Urgell i arriben al Pont de Suert a fer les obres de reparació del campanar de l’església vella. Allí, Lluís Dies Agulló hi veu possibilitats de futur i impulsa la construcció d’una fàbrica amb dos socis més, Pedro Mejaj Comadran i Antonio Sauquet Franch, que posaran els diners i la maquinària.
Al Pont de Suert encara no ha arribat la llum, però posen en marxa la fàbrica el 26 de novembre de 1876 amb un salt d’aigua amb turbina des del riu Tor i la maquinària, de segona mà, arriba de Tremp en rucs i cavalls. D’aquesta manera la Revolució Industrial del segle XIX arriba a la Ribagorça de la mà de La Fàbrica.
Com el més important del funcionament de la infraestructura és el filat, l’hereu i copropietari de la Fàbrica marxa al Vallés Occidental a aprendre de les millors fàbriques tèxtils de Sabadell i Terrassa. Torna a Pont, compra als altres dos socis la seva part de la societat mercantil i es queda com a únic amo. La Fàbrica comença a funcionar i obtenir beneficis i arriba a tenir fins a 15 treballadors. L’aprofitament hidràulic i de la llana de les ovelles de la comarca són els dos pilars de la nova indústria. Ben aviat agafa les regnes del negoci Jesús Díes, fill de Lluís Dies Agulló, coincidint amb l’arribada d’Enher a la comarca, i posteriorment dirigeix La Fàbrica la seva filla, Leonor Díes.
La instal·lació assoleix el seu màxim esplendor amb Josep Dies Carrera, cosí de Leonor i pare de l’actual propietària. Teresa Dies. Josep Díes també es recicla i cursa estudis tèxtils a Sabadell i empresarials a la Seu d’Urgell, introduint per primera vegada el tiny al procés artesanal de La Fàbrica, que fins llavors només teixia amb fil blanc i negre.
Per poder assumir la direcció de La Fàbrica, Josep Dies ven la casa pairal i els animals de Peramea i compra la indústria de Pont a la seva cosina Leonor. Amb els anys, i quan la seva filla Teresa ja és gran, portaran el negoci colze amb colze fins a la mort d’ell el 1995. Des de llavors, ja fa 30 anys, Teresa Dies la regenta en solitari.
La mort del pare va coincidir amb el casament de Teresa. La seva mare era mestra i no podia ajudar-la gaire a la botiga. Aviat va quedar embarassada i com el marit treballava fora tampoc podia ajudar-la gaire. Així que els primers anys al front de La Fàbrica van ser una mica convulsos per a Teresa, que no es va plantejar mai tancar el negoci i que a més va decidir cursar estudis de màrqueting i administració d’empreses.
Enlloc de tancar, i com va tenir tres fills, va optar per acceptar les limitacions i replantejar el negoci, reduint la varietat (havien tingut a la venda més d’un centenar de models de mantes) i eliminar una part del seu estoc de venda, com la roba de vestir. La protecció de La Fàbrica era prioritària i va optar per mantenir-la oberta sota mínims, venent només mantes i roba de la llar.
El negoci familiar va modificar la productivitat i va començar a assumir només el teixit i perxat, que són els acabats del procés. Per les circumstàncies familiars i laborals, va deixar d’assumir les parts del procés de rentar la llana i filatura. Com a contrapartida es va decidir cuidar la fàbrica, fer visites guiades i incorporar noves estratègies de venda al mercat tèxtil.
La part baixa de l’edifici on conversem amb Teresa Dies acull tota la història de la Fàbrica en imatges, records i panells explicatius, a més dels estris més antics, valuosos i característics de La Fàbrica, que està documentada per la Generalitat des dels anys 80. La botiga va ser ampliada el 1990 i des de la mort de la mare de la Teresa, fa tres anys, els seus fills l’ajuden a reorientar el negoci enfocat ara cap a la venda on line també amb creixent presència a internet i les xarxes.
L’edifici de La Fàbrica té 1.000 metres quadrats i està enclavat aprop de la N-230. Sempre ha acollit l’habitatge familiar a banda de La Fàbrica, i quatre de les cinc generacions hi han viscut. La Teresa diu emocionada que “vaig néixer aquí, estic enamorada de La Fàbrica, sempre l’he volgut”.
Sempre ha sigut un establiment per a tots els públics, des de la gent del poble de tota la vida, fins a turistes de tot arreu, passant pels veïns de la resta de la Ribagorça catalana i aragonesa. Des de que era casa taller on vivien els amos i els treballadors fins ara en que prima la promoció del producte local de qualitat, sostenible, ecòlogic i natural, La Fàbrica ha sigut un dels principals agents econòmics del Pirineu, i atreu clients no només de la zona sinó també de la resta de Catalunya, Espanya, França i Anglaterra, entre altres.
Altres negocis de la zona, com el balneari de Caldes de Boí, i les estacions d’esquí de Boí-Taüll i Baqueira Beret, han nodrit també de clients a La Fàbrica. Dels dos Pallars i l’Aragó també hi ha clients fidels. Famosos i autoritats han freqüentat La Fàbrica, que ha rebut nombrosos reconeixements institucionals al llarg dels anys i ha viatjat a fires de tot el món.
La producció artesanal ha rebut el suport d’institucions i distribuïdors i hi ha productes estrella com el tapaboques o manta de pastor que s’han fet un forat merescut en el mercat de les mantes. Avui fins i tot és la peça preuada que el Majoral dels Pirineus rep com a obsequi a la Fira de la Girella. Es tracta d’una peça icònica en forma de bufanda llarga amb serrells als extrems que ha acompanyat durant generacions als pastors del Pirineu cobrint-los el cos com una capa. Avui dia també es fa servir com un ornament o manta de sofà o viatge. Tradicionalment està confeccionat amb llana blanca i negra i té una calidesa singular. Per tant és un tret distintiu i inconfusible amb 150 anys d’història, un símbol d’identitat.
El producte de proximitat està valorat i La Fàbrica segueix teixint tradició en cada manta, donant calidesa amb llana natural. Tradició i confort amb dedicació, esforç i amor a l’ofici, al servei d’un públic més heterogeni, exigent i global.
La història de La Fàbrica s’explica perquè qui més qui menys té una manta elaborada als telers del Pont de Suert. Va néixer com a eina de calor i tradició en temps de vida dura de muntanya on la roba d’abric era una primera necessitat. Ara s’ha convertit en un article gairebé de luxe per a gaudir de la qualitat amb benestar de mans d’una indústria pionera, la més antiga de la Ribagorça.
Solera i compromís que Teresa Dies intenta transmetre amb un producte que dura tota una vida i més encara, un patrimoni heretat a moltes cases i famílies.
