Amb aquestes línies m’acomiado d’aquesta secció. Coses de la Vida s’atura perquè la vida que tinc dins meu és a punt de brotar. Sí, en unes setmanes experimentaré el que diuen que és l’amor més pur i incondicional. La dolça espera arriba al final del camí, i he de dir que estic molt contenta per lo fàcil que ha estat portar dins meu la meva filla. S’està portant bé. I ara que s’apropa el dia, les ganes de tenir-la als braços creixen cada dia més. Mentrestant, crec que ella està prou bé en el seu propi parc d’atraccions. Dins la panxa es mou molt, i a cada puntadeta que rebo se’m dibuixa un gran somriure. És la seva manera de dir-me “estic aquí”. Diuen que les embarassades vivim en un estat constant de felicitat –per suposat, ajuda si tot el procés evoluciona favorablement–, i jo, doncs crec que estic d’aquest ‘mood’. Estic a tope d’enforfines, sí, però això no vol dir que no pensi en com canviarà tot d’un dia per l’altre. De sobte serem tres i tindrem tot un món desconegut per davant. Canviaran les prioritats i les rutines. En som conscients. Però d’això es tracta. Ho intentarem afrontar de la millor manera possible, uns dies millor, uns dies pitjor, però sempre amb la voluntat d’aprendre i viure aquesta aventura única gaudint de cada etapa, de cada moment. Perquè també diuen que tot passa molt ràpid i que les nits sense dormir i els plors interminables acaben compensant. I estic segura que així serà. Gal·la, t’esperem.
Sessió: No iniciada
