La Diputació de Lleida ha fet aquest dijous l’acte de reparació i de memòria històrica del personal de la Diputació de Lleida represaliat pel franquisme, així com el ple extraordinari de reparació de les persones que van patir represàlies laborals amb el franquisme, que ha tingut lloc, en un acte solemne, al Saló de Plens del Palau provincial, amb la presència d’uns 170 familiars.
L’acte ha estat conduït per la cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació, Teresa Ibars, que ha fet una introducció explicant que el treball dels expedients li ha permès entrar en la vida d’aquelles persones, “perquè resulta que aquells noms silenciats i avui portats a la llum no eren solament noms, eren persones que tenien una història i que, degut a aquella guerra, van veure truncada, modificada i malmesa”.
Contextualitzant-ho, ha assenyalat que, en aquest procés, ha entrat a les seves vides a través dels documents, “i ho he fet també, una mica, en la dels familiars amb qui he pogut parlar. I s’han dignificat aquells noms aparentment sense contingut que estaven en llistats del nostre arxiu, i que, a través del record, hem pogut portar-los de nou al present”.
Posteriorment, i en nom dels familiars, la doctora Maris Köpcke Tinturé, investigadora del projecte DIGNITY a la Universitat de Barcelona, ha destacat que “la depuració de l’avi va privar la meva família de les condicions bàsiques per a la vida digna; la meva mare mai va tenir un llit propi. Som aquí per celebrar la dignitat dels qui, malgrat la injustícia i les privacions, van lluitar perquè nosaltres, els descendents, tinguéssim una vida millor. I també per recordar que la nostra dignitat encara està per escriure, segons com nosaltres tractem els treballadors i treballadores que avui dia estan en desemparament.”
Cal recordar que, en total, es van cursar 188 expedients de depuració, dels quals 91 pateixen càstigs i 11 ja no es presenten a fer-lo perquè sabien què els esperava. La resta de depurats, fins arribar al mig miler, és personal ‘eventual’ contractat per serveis de guerra o el personal, majoritàriament dones, que va substituir les monges que portaven les àrees de beneficència i hospitalària, i que, en global, s’està parlant de 537 persones represaliades, d’una manera o una altra.
Aquesta intervenció ha donat pas a l’acte simbòlic de lliurament de documentació als representants de les famílies, que han anat lliurant el president de la Diputació, Joan Talarn, acompanyat de la vicepresidenta, Sandra Castro, i de la presentació de la placa commemorativa. La placa s’ha situat al passadís d’entrada a la Sala Viladrich.
L’acte ha continuat amb la intervenció de Joan Talarn. “Fitxar, resumir i ordenar crueltats, sofriments i injustícies durant i després d’una guerra és un propòsit tan dur d’abordar com necessari de donar a conèixer” —ha dit—, i ha afegit que un acte com aquest “esdevenia un deure democràtic i de país ineludible, i més en un context on víctimes i botxins no sempre quedaven ben definits”.
Ha assenyalat que en aquell període de temps “es van produir més de mig miler de depuracions. És a dir, entre funcionaris expedientats amb càstig i els finalment represaliats amb expulsió i consegüent pèrdua de treball, estem parlant de 537 persones”.
Finalment, ha recordat que “d’acord amb la Llei de memòria democràtica i amb la voluntat de recuperar una part de la nostra històrica recent, de reconèixer i reparar, simbòlicament, les víctimes de la repressió franquista, aquest treball del Servei d’Arxius, Estudis i Informació que ara veu la llum no deixa d’evidenciar un compromís ferm d’aquesta casa envers les persones que pels seus ideals polítics foren professionalment depurades per exercir càrrecs i llocs de treball públics a la Diputació de Lleida durant la Segona República o per la seva posterior oposició al règim franquista”.
Durant l’acte s’han anat fent interpretacions musicals, a càrrec de la intèrpret Júlia Cruz i el guitarrista Abraham Loho.
Finalment, s’ha fet una fotografia de família, a la Rambla Ferran, amb tots els assistents.
Prèviament, s’ha celebrat el ple extraordinari de reparació de les persones que van patir represàlies laborals amb el franquisme, en què han participat tots els representants dels grups polítics de la corporació.
L’acte ha comptat amb l’assistència de la directora dels Serveis Territorials de Justícia i Qualitat Democràtica, Anna Miranda; el regidor de Participació i Drets Civils i d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida, Roberto Pino; el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín; el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, i el diputat al Parlament, Josep Vidal.
Treball de recerca previ
El treball de recerca que ha fet el Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació ha pogut documentar un total de 701 persones entre funcionaris i interins, en el període de 1931-1939, a través d’una o diverses fonts (expedients de depuració, llistats de nòmines, relacions de personal, etcètera). D’aquestes 537 van patir alguna mena de càstig i represàlia.
Fruit dels expedients de depuració oberts a aquells treballadors que ho eren amb data anterior al 18 de juliol de 1936, també es va donar de baixa a tots aquells que no es presentessin a realitzar el tràmit de depuració i es van acomiadar els que haguessin ingressat, interinament o amb alguna altra mena de contracte, amb posterioritat a la data del cop militar feixista del juliol del 1936.
L’objectiu dels expedients, emparats en les lleis franquistes, anaven encaminats a eliminar de l’administració tota persona sospitosa d’haver col·laborat amb els republicans i de ser desafecta al nou règim del general Franco i, sobretot, assegurar-ne la fidelitat política i ideològica.
El procés s’iniciava amb una declaració jurada per escrit on s’havien de facilitar nombroses dades relacionades amb la situació com a funcionari, l’afiliació política i sindical, les activitats realitzades durant el període de guerra i la premsa de lectura habitual. Aquesta primera declaració s’havia de repetir posteriorment com a relació jurada i, fins i tot, com a interrogatori presencial. Finalment, la Delegación de la Falange, la Comandància de la Guàrdia Civil, el Govern Civil de la Província i els alcaldes emetien els seus informes i, amb tot això, l’instructor formulava un plec de càrrecs o informava que no s’havia trobat cap causa de sanció o, per contra, si n’hi havia, declaraven avals o testimonis i es dictaminava quina era la sanció. A tot això, es podia presentar recurs d’alçada al Ministeri de Governació.
Les persones que van entrar a treballar a partir del 18 de juliol, es van acomiadar de manera automàtica sense cap mena d’expedient ni depurador ni sancionador o disciplinari. D’aquí que la llista de persones depurades i que van patir represàlies a la Diputació de Lleida sigui tan llarga.
