La Diputació de Lleida reconeixerà en un ple extraordinari al mes de desembre 537 persones, entre funcionaris i interins, que van ser depurats o acomiadats sense cap mena d’expedient pel règim franquista. Amb aquesta acció, vol reparar els treballadors de la corporació que van patir la repressió franquista i que van haver d’enfrontar-se a un expedient de depuració si eren treballadors funcionaris anteriors al 18 de juliol de 1936, o van ser acomiadats fulminantment si havien entrat a prestar serveis a partir d’aquesta data. A més, la corporació està elaborant un lloc web on es podrà consultar tota la informació i on hi haurà un formulari per tal que els familiars d’aquests antics treballadors puguin apuntar-se per assistir al ple.
El treball de recerca que ha fet el Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació de Lleida, ha pogut documentar un total de 701 persones entre funcionaris i interins, en el període de 1931-1939, a través d’una o diverses fonts (expedients de depuració, llistats de nòmines, relacions de personal, etcètera). D’aquestes, ha determinat que 537 van patir alguna mena de càstig i represàlia.
Fruit dels expedients de depuració oberts a aquells treballadors que ho eren amb data anterior al 18 de juliol de 1936, també es va donar de baixa a tots aquells que no es presentessin a realitzar el tràmit de depuració i es van acomiadar als que haguessin ingressat, interinament o amb alguna altra mena de contracte, amb posterioritat a la data del cop militar feixista del juliol del 1936.
L’objectiu dels expedients, emparats en les lleis franquistes, anaven encaminats a eliminar de l’administració tota persona sospitosa d’haver col·laborat amb els republicans i de ser desafecta al nou règim del general Franco i, sobretot, assegurar-ne la fidelitat política i ideològica.
El procés s’iniciava amb una declaració jurada per escrit on s’havien de facilitar nombroses dades relacionades amb la situació com a funcionari, l’afiliació política i sindical, les activitats realitzades durant el període de guerra i la premsa de lectura habitual. Aquesta primera declaració s’havia de repetir posteriorment com a relació jurada i, fins i tot, com a interrogatori presencial. Finalment, la Delegación de la Falange, la Comandància de la Guàrdia Civil, el Govern Civil de la Província i els alcaldes emetien els seus informes i, amb tot això, l’instructor formulava un plec de càrrecs o informava que no s’havia trobat cap causa de sanció o, per contra, si n’hi havia, declaraven avals o testimonis i es dictaminava quina era la sanció. A tot això, es podia presentar recurs d’’lçada al Ministeri de Governació.
Les persones que van entrar a treballar a partir del 18 de juliol del 1936, al voltant de 450, es van acomiadar de manera automàtica sense cap mena d’expedient ni depurador ni sancionador o disciplinari. D’aquí que la llista de persones depurades i que van patir represàlies a la Diputació de Lleida sigui tan llarga.
